Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conferències. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conferències. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 d’octubre del 2018

CLARA BERENGUER

Clara Berenguer (Banyeres de Mariola, l’Alcoià, 1983) és Doctora en Història de l’Art per la Universitat de València amb una tesi sobre les obres infantils il·lustrades de Miguel Calatayud; és professora del Diploma de Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves de la Universitat de València i col·labora habitualment en diverses publicacions (Lletres Valencianes, Saó, Valencia Plaza, Faristol) amb articles de crítica i divulgació sobre àlbums il·lustrats, llibres infantils il·lustrats i tot el que es deriva del món de l’edició en aquest àmbit.

Imatge relacionada
Així mateix, sobre tots aquests temes esmentats i altres reflexions literàries escriu en el seu blog, Llibreria Il·lustrada, des del 2014. El setembre del 2016 va obtindre el XV Premi Aurora Díaz-Plaja de crítica i estudi de la literatura infantil catalana.Tot ell gira entorn dels llibres infantils. «Els llibres per a infants i, sobretot, les il·lustracions que acompanyen aquests textos s’han convertit en el meu principal objecte d’estudi degut a la tesi doctoral que he fet sobre la il·lustració infantil valenciana i, més concretament, sobre les il·lustracions infantils que el reconegut il·lustrador valencià Miguel Calatayud ha anat publicant al llarg de la seua trajectòria professional». Les seues ressenyes en diferents mitjans de comunicació, i el blog abans nomenat, són un referent en la matèria al País Valencià.
Libreria Il·lustrada és un blog ben cuidat on Clara Berenguer comparteix recomanacions d’editorials, llibres i il·lustradors, resums d’estudis i d’investigacions, reflexions personals… Els articles i les ressenyes ocupen un gran espai. Són articles publicats a mitjans com SaóLletres Valencianes, o més recentment a Valencia PlazaLlibreria Il·lustrada és un bon espai per a trobar bons llibres infantils. Ja estem quasi en novembre i regalar lectura i il·lustració als més menuts aquest nadal sempre és una bona opció.


Berenguer es va estrenar com autora amb el llibre Quan xiula l’avi (novembre 2015). Ella es va encarregar del text i César Barceló de les il·lustracions. Gràcies a aquesta obra, van aconseguir el II Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat “Ciutat de Benicarló”.
A banda d’aquest reconeixement, Clara Berenguer també va ser guardonada amb el XV Premi Aurora Díaz-Plaja de crítica i estudi de la literatura infantil i juvenil catalana, pel conjunt de ressenyes publicades a la revista Lletres Valencianes durant l’any 2015 (setembre 2016).

dijous, 20 de setembre del 2018

CONFERÈNCIA MIQUEL DESCLOT


QUÈ ÉS LA POESIA INFANTIL?


El seu nom real és Miquel Creus Muñoz i escriu sota el pseudònim de Miquel Desclot. Va nàixer al barri del Clot de Barcelona el 20 de març de 1952. És poeta, escriptor i traductor. L’any 1992 deixà la docència per dedicar-se plenament a la literatura, amb més de quaranta llibres escrits per a infants i joves. Els seus fills, la Clara i l’ Eloi,  l’han estimulat per seguir escrivint per a nens i els ha dedicat alguns llibres de poesia i contes, com: Bestiolari de la Clara (1992) i Oi, Eloi? (1995).
Mostrari de la seua forma :




      Poema "Cuc"







                       


            Endevinalla "puput"










La seua relació amb la l'àvia Maria, procedent de la Ball d'Albaida, va ser determinant en la construcció del seu interés personal cap a la literatura, a més de contribuir a la riquesa del seu lèxic (oral perquè l'àvia era analfabeta) i va forjar la seua relació amb la cultura de la Comunitat Valenciana.
Miquel Desclot ha escrit tant poesia infantil i juvenil com per a adults; narrativa infantil i juvenil; teatre; crítica literària i assajos. També ha escrit cançons i cantates. Va ser professor fins a l’any 1992 de Filologia catalana a la universitat de Bellaterra (UAB) i a Durham.
Creu en "la paraula com a fonament de l'èsser humà" i sobretot considera de gran relevància defensar-la en aquesta època on la revolució de les noves tecnologies està provocant la disminució d'aquesta.
Miquel Desclot, al llarg de la seva trajectòria com a escriptor ha rebut un munt de premis, dels quals en citem uns quants a continuació:

  • Amadeu Oller (1971) Ira és trista passió.
  • Marius Torres (1972) El riu de lava
  • Josep Mª de Segarra (1985) Les mamelles i tirèsies de Guillaume Apollinaire
  • Generalitat a la millor traducció en vers (1988) Llibres profètics de lambet/ Profecies polítiques de Willian Blake
  • Serra d’or de traducció (2000) Bestiolari de la Clara
  • Premi nacional de LIJ (2002)

Miquel Desclot, ens va comentar que en la poesia infantil considera l'objectiu com a una cosa secundària, ja que l'important per a ell es que siga poesia, és a dir, que incloga els mateixos recursos i eines pròpies d'aquest gènere literari. L'únic que la diferència de la poesia per adults, és el grau d'experiència que es pot exigir, ja que els infants han viscut menys anys i per tant l'experiencia vital, lingüística i cultural és menor.

També ens explicà que la poesia ha nascut en la humanitat per cobrir una necessitat bàsica provocada pel desig d'emoció. Aquest dessig ens dona una energia que fa funcionar un mecanisme intern que ens provoca benestar. 

Segons Miquel Desclot, cal poder expulsar aquesta excedent d'energia emocional perquè el cúmul ens pot resultar tòxic per a la nostra salut mental. I com ens proposa l'autor expulsar aquesta energia? Doncs amb l'eina dels humans, la paraula. Comunicant aquestes emocions mitjançants paraules orals o escrites. Personalment, vaig entendre aquesta explicació de l'escriptura com una nova via d'alliberar-se, d'alçançar la tranquilitat interior que l'èsser humà necessita per naturalesa.

El llenguatge poètic i emocional del que ens va parlar, s'ha posat de manifest en totes les cultures en la mateixa forma: la cançó. I encara que les lletres siguen subjectives i algunes persones ens puguen resultar horribles, les lletres sempre resultaran sentides perquè acompleixen la funció d'alliberament explicada anteriorment. Segons l'autor, El llenguatge emocional resulta una necessitat per a l'humanitat, i quan una persona manca d'aquest, sol tenir una vida més pobra on només hi està present el llenguatge generalista.

A continuació ens va fer una explicació de la llengua comparant-la amb un sistema operatiu. Segons Miquel, aquesta ha anat fent crèixer el cervell i la nostra memòria però aplegat un moment on la nostra memòria alcançat el màxim de la seua capacitat, i per adequar-se aquesta limitada capacitat ha hagut de distribuir la memòria generalitzant el llenguatge.  El exemple que ens va posar d'aquesta generalització va ser amb el terme de nas. Encara que els nasos de les persones són totalment diferents i no hi ha cap igual que un altre, s'ha atribuit aquesta part del cos tan divergent una mateixa paraula per a definirla perquè amb altres adjectius '' nas de gantxo, etc". Amb les emocions, passa igual que amb les paraules, encara que hi visques una vida molt semblant a altra persona mai les sentiràs exactament igual. I el problema d'aquesta qüestió és que la llengua es queda curta per a explicar les emocions, i no té la capacitat de matitzar com el subllenguatge poètic. Per exemple, quan un amic et diu "estic trist'' i no t'explica el perquè no s'entén el que vol dir-te.


El subllenguatge poètic utilitza recursos extralingüístics: música, entonació, rima, etc que no tenen un objectiu estètic sinò una forma de personalitzar la llengua emocional, és a dir donar un to pròpi al discurs per a poder ser entés.

Per a Miquel Desclot, un gran poeta és aquell que mitjançant paraules es capaç de donar veu a emocions pròpies o inpròpies. I ens ho explicà de la següent forma: "Shakespeare no ens conta emocions, són els propis Romeu i Julieta qui ho fan".

En l'educació infantil i primària hem d'aprofitar la major capacitat d'intuició que tenen els infants, ja que si treballem aquesta qualitat estarem construint persones més receptives, a les quals els serà més fàcil comunicar expressions pròpies i entendre les emocions de la resta (empatia). Fer-ho és tan sencill com treball a l'aula la poesia, les cançons, les endevinalles, etc.


Per últim, el poeta ens va ensenyar que  " per convertir els sons en coses extraordinaries com les que fan al circ s'ha de fer música mitjançant el ritme (forma de dança que ballar les paraules), els tons (es la forma de cantar-les) i els timbres (forma de crear sonoritat com si es tocaren instruments). Tot això forma un CONJUNT ARTÍSTIC ANOMEAT POESIA.







Poesia que ens va dedicar abans de despedir-se: El casament del llapis i la goma.









ACTIVITATS LITERARIES