dimecres, 26 de setembre del 2018

EL TAUTOGRAMA


Què és un tautograma?

El tautograma és un poema o vers format per paraules que començen per la mateixa lletra. No és propi de l'Edat Moderna, ja que Ennio ja va presentar el seu famós tautograma en un hexàmetre:

O Tite, tute, Tate, tibi tanta tyranne tulisti.

També en l' Edat Mitjana van dedicar els seus ocis aquestos jocs ingeniosos alguns autors. Així, a finals del segle IX i principis del X Ubaldo de Saint-Amand va compondre un poema de 136 versos les paraules dels quals comencen totes per la lletra c. És un poema titulat De laudecalvorum (Elogis dels calbs) i dedicat al rei Carlos el Calvo; es va imprimir a Basilea (1516-1519 i 1547) i el seu primer vers diu així:

Carmina clarisonae calvis cantateCamoenae.


A continuació, la nostra creació:

Al alba de la nit,

Aparegue un vesit,

Amb un volant.

dimarts, 25 de setembre del 2018

JOAN BROSSA



Joan Brossa naixqué a Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. La seua infància i adolescència està marcada per dos estils educatius totalment oposats. El pare era gravador de bronze. N’admirava l’habilitat manual per dibuixar, per arreglar coses o per, fins i tot, construir-les.Tenia un caràcter molt més agradable que el de la mare i va ser ell qui li va obrir el món del cinema, la música i qui l'ensenyà a escriure en català. Per altra banda a la mare  la defineix com arrauxada, amb caràcter violent i amb un estil educatiu basat en les prohibicions per això la major part de comentaris que Brossa li dedica són negatius.

La família el pressionava perquè treballés però ell no tenia ganes. L’únic que li interessava era continuar l’evolució literària que havia iniciat de la mà d’Enric Tormo, que continuà amb el pintor Manuel Viusà i acabà amb Josep Vicenç. Quan Brossa anà a veure'l, li ensenyà una llibreta amb imatges hipnagògiques i Foix li recomanà que estudiés català per perfeccionar el seu llenguatge.

En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d'una mateixa piràmide»Des dels seus principis, Brossa només parla de «poesia». Tant li fa que escrigui «teatre» , imatges hipnagògiques, proses, guions de cinema o sonets. Tota la seua obra s’agrupa al voltant de tres elements substancials i essencials, presents: la poesia, l'acció i la visió.

Alguns exemples de la seua essència són:
Poema visual
Contes, 1986.


Campanya del 1997 a iniciativa de la Plataforma per la Llengua. El poema és totalment vigent en l'actualitat.



Aquests versos, com
una partitura, no són més
que un conjunt de signes per a
desxifrar. El lector del poema
és un executant.

Però,
avui, deixo estar
el meu esperit en el
seu estat natural. No
vull que l’agitin pensaments
ni idees.

El saltamartí, 1963








La poesia escènica brossiana es caracteritza pel trencament de convencions i gèneres, a fi de trobar noves possiblitats poètiques a l'acció. La seva producció teatral s’inicià l’any 1944. Les primeres obres són molt experimentals. A partir del 1950 i fins al 1962 les obres esdevingueren temàtiques, més compromeses amb la realitat i de forma més tradicional. Paral·lelament, començà amb gèneres considerats parateatrals com els ballets, les accions espectacle i, a partir dels seixanta, els monòlegs de transformació, els strip-teases i les accions musicals. Un altre vessant conreat fou el guió de cinema.



El busca-raons, Joan Brossa.


I

Des de la foscor absoluta l’escenari s’il·lumina. Fons blau. Cap a la dreta, una tauleta de nit. Tibat, al mig de l’escenari, un personatge, alt, de frac, amb barret de copa i els guants a la mà. Pausa. Entra per la dreta una senyora, tibada, en vestit de nit fosc i, del calaix de la tauleta de nit, en treu una banda vermella, que col·loca amb tota solemnitat al gran dignatari. La gran dignatària se’n torna igualment tibada. El personatge continua immòbil. La llum va agafant un to vermellós fins al color roig intens; després es va apagant gradualment fins a restar a les fosques.

II

L’escenari s’il·lumina. Fons gros. Immòbil al mig de l’escena, un clergue amb barret de teula i manteu. De sobte es despulla lentament. És una dona, una stripteasista que fa el seu número d’una manera rutinària, més aviat vulgar, tot ondulant els costats. Sota la sotana duu roba interior femenina de color violeta, amb les mitges negres. Quan s’ha despullat del tot resta immòbil i s’apaguen els llums.

III

L’escena s’il·lumina. Fons rosat. Al mig, un militar immòbil amb el pit ple de creus i medalles i amb la mà esquerra recolzada al sabre. Pausa. De sobte li van caient les condecoracions una per una. En caure-li l’última, baixa el

TELÓ


Striptease i teatre irregular, 1966-1967


El públic entra en una habitació plena de seients de tota mena d’estils i mides; els del mig estan ocupats per dos PERSONATGES que tenen oberta una guia de ferrocarrils i parlen d’horaris i de trens. El públic s’asseu. Pausa. Sona un timbre. Els PERSONATGES callen i se’n van per on ha entrat el públic, que s’ha d’aixecar per a donar-los pas. Torna a sonar el timbre. Entra una CRIADA i, com dirigint-se a algú invisible, diu: «Ja és aquí». Se’n torna. Per una porta, al fons de l’habitació, entra una NOIA, en vestit de carrer senzill, amb una mànega de jardí arrossegant. El públic s’ha aixecat de nou. La NOIA travessa dificultosament i se’n va per la porta de sortida. Pausa. La CRIADA entra amb un fanal japonès, travessa –amb la consegüent molèstia del públic- i se’n va per la porta del fons. Pausa. Es torna a obrir la porta i entra un MOSSO carregat amb caixes de xampany; s’obre pas, com pot, entre els assistents i se’n va per l’altra porta.

El públic esperarà que ocorri algun altre fet, però serà deixat en aquesta espera. A mesura que passi el temps es convencerà per ell mateix de tot el contrari.



Postteatre. Accions espectacle, 1946-1962



Tota la poesia de Brossa és plena de referències a la visualitat. Potser per això Brossa s’introduí també en el món de la plàstica. Des dels seus inicis (1941) féu poemes experimentals de tipus cal·ligramàtic. De 1943 és el primer objecte, “Escorça”, veritable objet trouvé. I del 1950 és el primer objecte fet expressament, a partir de l’associació de dues realitats distants. Però és a partir del 1959 que el poeta intensificà les seves recerques visuals amb les "Suites" de poesia visual. Durant la dècada dels seixanta i, més concretament, durant els setanta, es concebran, i s’editaran posteriorment, els poemes visuals i objectes brossians més coneguts.


Cinema, 1988.

AQUÍ HI HA UNA PARET
A la qual hi ha una porta.
La porta dóna al menjador.
Al mig hi ha una taula.
Damunt la taula, una capsa d’escuradents.

Heus aquí un paraigua.


Em va fer Joan Brossa, 1950

JOANA RASPALL

En la classe d'avui ens ha tocat buscar informació relevant sobre aquesta autora per a exposar-la el pròxim dia, així que anem allà 👩💭

Joana Raspall va nàixer el 1913 a la Barceloneta i va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013. Va ser  una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Durant la Guerra Civil espanyola va treballar de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció.

Després de la guerra va fer classes de català al seu domicili particular, cosa que va continuar fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana va formar part de la ponència El llibre de teatre infantil, que comportà la creació de la col·lecció de teatre Edebé catalana

Aquesta autora és més coneguda per escriure per a xiquets, però també ho fa per adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. A més a més, va colaborar habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. Fou Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993).

Per últim, en 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2010, la Medalla al treball President Macià. Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2013 Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l’Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida.


Entre les seues obres, destaquem les següents:
  • Petits poemes per a nois i noies (1981)
  • Bon dia, poesia (1996)
  • Degotall de poemes (1997)
  • Versos amics (1998)
  • Diamants i culs de got (2007)
  • El cau de les heures (2008)

Per finalitzar, vam recitar la poesia Podries i conjuntament amb la resta dels companys vam intentar esbrinar què volia transmetre Joana Raspall amb aquesta creació. Personalment, el nostre grup, opinem que tracta sobre l'importància de l'empatia per poder entendre la posició de l'altre i conviure en pau.


El LIMERICK

En la classe d'avui, amb Isabel, hem aprés què es un LIMERICK.

El limerick ,  popularitzat en anglès per Edward Lear (1812-1888), escriptor i poeta britànic, tracta d’un gènere poètic. És  a dir, una estrofa de cinc versos de rima consonant AABBA.  La primera línia tradicionalment introdueix una persona, el protagonista (a vegades un lloc), el segon vers ens indicica una qualitat d'aquest personatge, el tercer i el quart ens indica què fa el personatge i per últim s'afeguix un quint vers de caràcter extravagant.  Destaca per ser enginyós i tindre un caràcter humorístic,  fins i tot de vegades obscè.


Les nostres creacions han sigut les següents

1.

Hi havia una vegada una rabosa

que hi era molt nerviosa,

Que corria per el camp,

com si la persigues un llamp.

I de sobte va sentir, oh rabosa no corgues tant preciosa.

2.

Hi havia una gallina,

anomenada Calina.

Que picotejava el menjar,

mentre intentava cantar.

I sense adonar-se li va eixir un joglar.




dijous, 20 de setembre del 2018

CONFERÈNCIA MIQUEL DESCLOT


QUÈ ÉS LA POESIA INFANTIL?


El seu nom real és Miquel Creus Muñoz i escriu sota el pseudònim de Miquel Desclot. Va nàixer al barri del Clot de Barcelona el 20 de març de 1952. És poeta, escriptor i traductor. L’any 1992 deixà la docència per dedicar-se plenament a la literatura, amb més de quaranta llibres escrits per a infants i joves. Els seus fills, la Clara i l’ Eloi,  l’han estimulat per seguir escrivint per a nens i els ha dedicat alguns llibres de poesia i contes, com: Bestiolari de la Clara (1992) i Oi, Eloi? (1995).
Mostrari de la seua forma :




      Poema "Cuc"







                       


            Endevinalla "puput"










La seua relació amb la l'àvia Maria, procedent de la Ball d'Albaida, va ser determinant en la construcció del seu interés personal cap a la literatura, a més de contribuir a la riquesa del seu lèxic (oral perquè l'àvia era analfabeta) i va forjar la seua relació amb la cultura de la Comunitat Valenciana.
Miquel Desclot ha escrit tant poesia infantil i juvenil com per a adults; narrativa infantil i juvenil; teatre; crítica literària i assajos. També ha escrit cançons i cantates. Va ser professor fins a l’any 1992 de Filologia catalana a la universitat de Bellaterra (UAB) i a Durham.
Creu en "la paraula com a fonament de l'èsser humà" i sobretot considera de gran relevància defensar-la en aquesta època on la revolució de les noves tecnologies està provocant la disminució d'aquesta.
Miquel Desclot, al llarg de la seva trajectòria com a escriptor ha rebut un munt de premis, dels quals en citem uns quants a continuació:

  • Amadeu Oller (1971) Ira és trista passió.
  • Marius Torres (1972) El riu de lava
  • Josep Mª de Segarra (1985) Les mamelles i tirèsies de Guillaume Apollinaire
  • Generalitat a la millor traducció en vers (1988) Llibres profètics de lambet/ Profecies polítiques de Willian Blake
  • Serra d’or de traducció (2000) Bestiolari de la Clara
  • Premi nacional de LIJ (2002)

Miquel Desclot, ens va comentar que en la poesia infantil considera l'objectiu com a una cosa secundària, ja que l'important per a ell es que siga poesia, és a dir, que incloga els mateixos recursos i eines pròpies d'aquest gènere literari. L'únic que la diferència de la poesia per adults, és el grau d'experiència que es pot exigir, ja que els infants han viscut menys anys i per tant l'experiencia vital, lingüística i cultural és menor.

També ens explicà que la poesia ha nascut en la humanitat per cobrir una necessitat bàsica provocada pel desig d'emoció. Aquest dessig ens dona una energia que fa funcionar un mecanisme intern que ens provoca benestar. 

Segons Miquel Desclot, cal poder expulsar aquesta excedent d'energia emocional perquè el cúmul ens pot resultar tòxic per a la nostra salut mental. I com ens proposa l'autor expulsar aquesta energia? Doncs amb l'eina dels humans, la paraula. Comunicant aquestes emocions mitjançants paraules orals o escrites. Personalment, vaig entendre aquesta explicació de l'escriptura com una nova via d'alliberar-se, d'alçançar la tranquilitat interior que l'èsser humà necessita per naturalesa.

El llenguatge poètic i emocional del que ens va parlar, s'ha posat de manifest en totes les cultures en la mateixa forma: la cançó. I encara que les lletres siguen subjectives i algunes persones ens puguen resultar horribles, les lletres sempre resultaran sentides perquè acompleixen la funció d'alliberament explicada anteriorment. Segons l'autor, El llenguatge emocional resulta una necessitat per a l'humanitat, i quan una persona manca d'aquest, sol tenir una vida més pobra on només hi està present el llenguatge generalista.

A continuació ens va fer una explicació de la llengua comparant-la amb un sistema operatiu. Segons Miquel, aquesta ha anat fent crèixer el cervell i la nostra memòria però aplegat un moment on la nostra memòria alcançat el màxim de la seua capacitat, i per adequar-se aquesta limitada capacitat ha hagut de distribuir la memòria generalitzant el llenguatge.  El exemple que ens va posar d'aquesta generalització va ser amb el terme de nas. Encara que els nasos de les persones són totalment diferents i no hi ha cap igual que un altre, s'ha atribuit aquesta part del cos tan divergent una mateixa paraula per a definirla perquè amb altres adjectius '' nas de gantxo, etc". Amb les emocions, passa igual que amb les paraules, encara que hi visques una vida molt semblant a altra persona mai les sentiràs exactament igual. I el problema d'aquesta qüestió és que la llengua es queda curta per a explicar les emocions, i no té la capacitat de matitzar com el subllenguatge poètic. Per exemple, quan un amic et diu "estic trist'' i no t'explica el perquè no s'entén el que vol dir-te.


El subllenguatge poètic utilitza recursos extralingüístics: música, entonació, rima, etc que no tenen un objectiu estètic sinò una forma de personalitzar la llengua emocional, és a dir donar un to pròpi al discurs per a poder ser entés.

Per a Miquel Desclot, un gran poeta és aquell que mitjançant paraules es capaç de donar veu a emocions pròpies o inpròpies. I ens ho explicà de la següent forma: "Shakespeare no ens conta emocions, són els propis Romeu i Julieta qui ho fan".

En l'educació infantil i primària hem d'aprofitar la major capacitat d'intuició que tenen els infants, ja que si treballem aquesta qualitat estarem construint persones més receptives, a les quals els serà més fàcil comunicar expressions pròpies i entendre les emocions de la resta (empatia). Fer-ho és tan sencill com treball a l'aula la poesia, les cançons, les endevinalles, etc.


Per últim, el poeta ens va ensenyar que  " per convertir els sons en coses extraordinaries com les que fan al circ s'ha de fer música mitjançant el ritme (forma de dança que ballar les paraules), els tons (es la forma de cantar-les) i els timbres (forma de crear sonoritat com si es tocaren instruments). Tot això forma un CONJUNT ARTÍSTIC ANOMEAT POESIA.







Poesia que ens va dedicar abans de despedir-se: El casament del llapis i la goma.









dilluns, 17 de setembre del 2018

ANÀLISI LLIBRE ''HA PASSAT EL CIRC''



HA PASSAT EL CIRC


Hui, hem realitzat la primera práctica a l'aula, que ha consistit en analitzar un llibre de literatura. En el nostre cas, hem analitzat el llibre "Ha passat el circ" . El text és de l'autor Joaquim Carbó i les il·lustracions de Júlia Sardà. Hi han certes paraules que ens indiquen que està escrit en català oriental: faci, surt, etc. però no considerem que suposen un problema per als alumnes que parlen valencià perquè el llenguatge és prou sencill.

Aquest llibre tracta d'una companyia de circ que decideix montar el circ en un poble on la gent esta tan entretinguda i cansada que no asisteix a cap actuació. Com a conseqüència del poc èxit, dos micos decideixen escapar-se al poble per a saquejar les tendes i poder alimentar a tots els seus companys del circ. Finalment, els agafen però els deixen quedar-se amb tots els aliments, amb la condició que la funció, siga gratuita per a tots els ciutadans. Justament, la funció que mes acollida va tindre va ser la dels micos.





Respecte a les impressions de la portada trobem colors molt foscos i desanimats. Pensem que per al públic que va destinat (infants) seria més adequat  l'ús colors més vius que coincidixquen amb el concepte que tots solem tindre del circ,  un lloc on regna l'alegria, la diversió, la màgia i la sorpresa, és a dir, les emocions positives.






A les primeres pàgines trobem uns retalls d'imatges que ens ajuden a imaginar el que ha ocorregut: la cara del simi ens fa pensar que està ocorreguent alguna situació desconcertant amb l'expressió de sorpresa, les carrotes ens fan pensar que hi ha un mag amb un conill. i les gàbies donen pistes que hi ha transport d'animals.











Respecte a la lletra, trobem que hi ha poca cantitat, l'estil empleat és amb la lletra lligad que facilita la comprensió per la semblança amb la lletra que utilitzen els infants. A més, hi ha interlineat i sangria, apareix acompapanyada dibuixos en totes les pàgines que ajuden a situar l'acció i possibilita imaginar-ho més fàcilment.



Per altra banda, cal dir que l'edat a partir de la qual es pot llegir el llibre són els 5 anys, però pensem que per el vocabulari que hi ha, amb paraules cultes com aplec o badoc, deuria d'utilitzar-se a partir de segon o tercer de primària.

Per últim, tornem a insistir amb els colors de les vinyetes perquè al ser molt apagats. i anar acompanyats de personatges humans amb els trets molts accentuats, pensem que poden desviar objectiu principal de la trama: divertir  i entretendre als infants, podent ocasionar-lis sentiments d'inquietut i esglai. Opinem que sería recomanable l'utilització de dibuixos amb forma més redona, trets agradables i colors més llamatius.








Amb aquest enllaç es pot accedir a la fitxa tècnica del llibre i també a la resta de llibres de la mateixa col·lecció: http://baula.com/literatura-infantil-i-juvenil/primers-lectors/capsa-de-contes/

ACTIVITATS LITERARIES