LLUCH, Enric (1999). Pometa dolça. Alzira: Bromera (Col·lecció: El Micalet Galàctic), 84 p.
Enric Lluch Girbés (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història i ha treballat com a docent, encara que actualment es dedica exclusivament a la literatura, bàsicament per a infants i joves. Ha publicat algunes obres de teatre infantil i uns setanta llibres de narrativa, alguns d’ells transcrits al sistema Braille i traduïts a totes les llengües de l’Estat, al francès, a l’anglés i al portugués. En aquesta col·lecció, a més de l’historia de Pometa dolça , també ha publicat El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola; Les lletres fan fugina; Neu i gossos… quin embolic! i L’àngel Propulsat i el dimoni Emplomat amb el que va ser recompensat amb el Premi de narrativa infantil Vicent Silvestre. El llibre en qüestió està destinat per un públic major de 8 anys.
L’obra Pometa dolça (1999) conta la història de Carles, un xiquet amb pares separats que ha de conviure també amb les parelles d’aquests,per aquest motiu comença la trama confesant davant tota la classe que té dos pares i dues mares. Així i tot, Carles se sent sol perquè tant la mare com el pare se centren únicament amb les seues parelles i fa molt de temps que han deixat de prestar-li atenció i mostrar-li afecte. Per el contrari, la seua amiga Teresa Gil només compta amb el seu pare, ja que la seua mare va morir, però això no és un impediment per a que aquesta se senta estimada per ell. Carles, es recolza amb la companyia de La Senyora Maria, una veïna que acompleix les funcions de mare: li fa el berenar, l’ajuda amb els deures, li mostra carinyo, li crida “pometa dolça”, etc. Finalment, cansat d’aguantar aquesta situació, decideix anar-se’n sense avisar i, en aquest moment, els pares s’adonen de que el seu fill intenta dir-lis alguna cosa. Els dies semblen seguir igual, però en última instància els pares el sorprenen amb un gosset, tal com ell desitjava, i s’adona que en la vida ocorre el mateix que en les pel·lícules de plorar, hi ha vegades que les coses comencen malament i acaben arreglant-se.
En quant als elements del relat, cal remarcar que tant els personatges com el tema escollit per l’autor són acertats per a tractar a l’aula, ja que mitjançant els diferents personatges s’hi mostren les diferents formes de família que hi podem trobar actualment: monoparentals, separats o divorciats, tradicionals, etc. A més, s’hi inclou la importància que suposa tindre el suport de terceres persones, com els avis, per a poder satisfer les necessitats que requereixen els infants. D’altra banda, mitjançant el paper del pare de Teresa s'intenta desmitificar el handicap que gira entorn de la relació de la dona amb les tasques de la llar i criança dels fills.
En primer lloc, pel que fa a l’estructura i el nivell de dificultat que pot presentar aquest llibre, s’ha de comentar que el fet de que estiga seqüenciat en 20 capítols diferents on s’alterna el text amb imatges fa que siga més amè per al xiquet i més fàcil de seguir, amb la presència dels diàlegs. L’espai gira en torn als contextos comuns dels xiquets: la llar, l’escola i el carrer, mentre que la temporalitat s'emmarca al llarg del curs escolar, remarcant el moment en que deixa el domicili marental per anar al parental (dissabte).
En segon lloc, pel que fa als elements extratextuals cal dir que la gràndaria de la lletra és mitjana (arial, 12-14) i que les il·lustracions d’Inés Luz representen un gran suport a l’argument ja que són abundants i d’un tamany considerable. L’únic inconvenient que lis trobe, és que estan en blanc i negre i personalment opine que serien més atractius si estigueren en color, com és el cas de la portada.
Per últim, com que el llibre està destinat per a xiquets majors de 8 anys no considere que el nivell de dificultat lèxica i semàntica hi vagen a ser un problema per a la seua comprensió. Ja que, a més. està escrit en català occidental que serà el que emprarem a diari en l’aula.
En conclusió, considere que es tracta d’un llibre totalment recomanable per a treballar a l’aula ja que com s’ha dit anteriorment conté certs mites que encara estan presents en la societat i els nostres futurs alumnes haurien de desprendre’s d’ells. A més, com que fins al final no se sap si el pobre Carles aconsegueix obtindre el tracte que es mereix o no, conté l’intriga necessària per a mantindre l’interés del lector.
