L'animació lectora de Maria Dolors Pellicer va ser realitzada per el nostre grup, format per les meues companyes Calina, Fátima, Mari Ángeles i jo, Natalia.
Vam decidir triar aquesta autora entre tota la llista d'autors posibles perquè la majoria dels coneguts ja havíen sigut seleccionats i Mari recordava haver-se llegit La banda dels superbruts (1990) a l'escola i haver-li agradat. Aleshores ens vam posar a investigar sobre ella, i vam descobrir que a banda d'escriure narrativa també hi havia destacat en el món poètic però per facilitar la representació vam decidir interpretar alguna obra narrativa. És ací quan va vindre el dilema, ja que ninguna ens acabava de convéncer del tot. Aleshores, com a proposta diferent a les vistes a l'aula, van decidir crear un fragment alterantiu fusionant les dues histories següents: La Marina ja no té por (2005) i La mirada d'Ahmed (2007).
Per dur-ho a terme van decidir estructurar la sessió de la següent manera: en primer lloc, reproduiríem un video creat amb Powtoon sobre la vida de l'escriptora, els premis rebuts i les característiques de la seu obra; en segon lloc, realitzaríem la representació teatral del fragment creat amb les dues històries i ,per últim, explicaríem la proposta didàctica.
Maria Dolors Pellicer va nàixer a La Safor (Oliva) el 22 de novembre de l'any 1956.Va estudiar Magisteri i després Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant.En l'actualitat, viu a Pego (la Marina Alta), on treballa com a mestra de Primària al col·legi públic d'Ambra. Com s'havia comentat abans, destaca per escriure en els tres gèneres literaris més importants: narrativa, poesia i teatre. Entre els premis obtinguts per la seua feina trobem: Finalista del Premi Enric Valor (1988) , guanyadora del Premi Ocell (2018) i Guanyadora a la categoria infantil dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (2018).
En concret, els temes que es veuen reflexats en les dues obres que hem elegit per a realitzar l’animació lectora són : els xiquets i l’escola i les preocupacions socials, ètiques i filosòfiques.
Pel que fa a l’univers de l’escola i els xiquets, podem comprovar com els personatges principals de les dues obres es tracten doncs de xiquets que comparteixen un entorn en comú: l’escola. A més, en el cas d’Hadmed també són visibles les preocupacions socials respecte a la integració dels immigrants així com dona visibilitats a dues realitats diferents, la d’occident i la d’orient.
Maria Dolors Pellicer aconsegueix establir eixa dualitat entre realisme i fantasia d’aquesta manera.El to crític o real l’expresa mitjançant l’analisis de realitats com: les diferències entre pobres i rics, la immigració, les dificultats dels treballadors del sector primari, els problemes ambiental, etc. Mentre que per altra banda dona pas a l’imaginació amb l’inserció elements ficticis o el tractament de la utopia o el tractament de l’optimisme com a actitud vital.
Veiem, doncs, que la tasca docent de l’autora actua com a esperó i retroalimentació del conjunt de l’obra literària, en un procés fructífer d’anada i tornada, reflexant-se amb la selecció de temes i l’estil clarament destinats a l’infantesa.
Fragment del conte inventat amb la fussió de les dues obres
Això era i no era una xiqueta anomenada Marina que com totes les nits abans de dormir, mirava baix del seu llit, en el armari, per la finestra…. perquè portava uns dies sentint uns pasos i sorolls misteriosos per la seua habitació SOROLL PORTA. Aquella mateixa nit, quan ja estava adormint-se, la va sorprendre un vampir, que va eixir del seu armari amb passos molt sigilosos i es va apropar a ella amb una veu tenebrosa:
-Sóc Enuc i vinc a per tu.
Espantada, Marina intentava quedar-se en el llit, però una força superior la va transportar amb ella a un altre món totalment siniestre SOROLL CHASS. Aquest món era un món trambòlic, fosc, amb sorolls tenebrosos SOROLL POR. Caminant caminant, es va trobar amb un fantasma i sense que aquest s’adones va començar a correr sense mirar arrere. De sobte es va trobar amb un altre xiquet, que estava també completament perdut. Es van quedar mirant-se fixament però abans de que pogueren parlar, l’Enuc va anar cap a Marina i se la va emportar amb ell abans que aniguera sa mare a despertarla per anar a l’escola SOROLL CHAS. De moment Marina va obrir els ulls i es va trobar al seu llit sense saber si havia sigut un somni o la realitat. Aleshores, es va donar comte que arribaba tard al primer dia de classe, va agafar la motxilla i es va anar de seguida. Al arribar a l’escola i entrar a classe:
-Xics, Xiques vinga per a dins que és el primer dia…
Se’n va adonar que el xiquet nou que havia vingut era el mateix que hi havia aparegut al seu somni, o no era un somni? Marina sense vergonya alguna es va sentar al seu costat i li va començar a preguntar intrigada:
-Ten recordes meua?
-La teua cara em resulta coneguda, pero… jo no t’he vist mai… o si?
-Clar que si… ens vam vore anit, o no et recordes?
-Ahh potser que ens creuarem quan vaig anar a buscar les estrelles.
-Que estrelles?
-Les mateixes que hi ha al meu país.
-Que d’on eres?
-Sóc del Sahara, una zona situada enmig del desert. He vingut fa poc i tot açò em sembla molt estrany. No hi ha lluna, ni estrelles, solament semàfors i molta contaminació, a més no tinc cap amic!
-Jo estic en una situació semblant, tinc por de quedar-me soles per que m´apareix l’Enuc
-Qui és l´Enuc?
-Es un vampir que se m’apareix per la nit, i no em deixa dormir.
-Si vols jo puc ser el teu amic i ajudar-te a acabar amb ell.
Si voleu saber que faran amb mi, com acaben les històries i si aquest maleïts xiquets se’n ixen amb la seua, llegiu-vos els llibres i ho descobrireu SOROLL CHAS
Els materials que vam utilitzar per a la funció van ser: llençols, coixins, disfresses, teranyines, estrelles, caixes, sabates, maquillatge, joc de llums, etc.
Per últim, com activititas complementàries a la lectura, vam proposar les següents:
1. Després de llegir les històries, de segur, que els monstres ja no et fan por. Pinta esta carassa, retalla-la i apega-la en una cartolina. En acabant, passa-li una gometa pels punts marcats. Veuràs que divertit és ser un monstre!
Per últim, com activititas complementàries a la lectura, vam proposar les següents:
1. Després de llegir les històries, de segur, que els monstres ja no et fan por. Pinta esta carassa, retalla-la i apega-la en una cartolina. En acabant, passa-li una gometa pels punts marcats. Veuràs que divertit és ser un monstre!
2. Qui ho ha dit? Escriu el nom del personatge qui ha dit cada frase.
- Benvinguda al castell del Comte Dràcula.
- Sóc l’Enuc i vinc a per tu!
- Això ho has somiat.
- Gatet, no patisques, que no deixaré que et facen mal
3. Inventa un final alternatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada