ACTIVITATS LITERARIES

Album poètic: Les Estacions

Les companyes Marta, Irene i Teresa van realitzar un album poètic amb 8 creacions que trataven de festes típiques de cada estacions, dos de cadascuna. Entre els decoratius utilitzats, van alternar diferents textures, colors, tipus de lletres, purpurina, etc.

Personalment m'ha paregut original la representació de cada poema, així com la temàtica (que ha coincidit amb la del meu grup). A més, han explicat la seua idea amb molta claredat.  No afegiria cap aspecte per a millorar ja que compleix totes les característiques pròpies d'un àlbum poètic.

Booktrailer: Coraline

El grup de Imael i Eva ha realitzat un booktrailer sobre Coraline de Neil Gaiman, el mateix llibre que van presentar l'animacio lectora. M'ha paregut interesant la manera de representar el booktrailer, ja que se'n ix del format típic de trailer (el vídeo) i opten per una forma alternativa de representació: el comic. Com a punt negatiu opine que no es van calfar el cap a l'hora d'elegir un altre autor  o un altra temàtica, sinò que van utilitzar el treball que tenien sobre l'animació lectora.

Booktrailer: La Mirada d'Al-Azraq

Jero i Luis ens van presentar el seu brooktrailer sobre l'obra La Mirada D'Al-azraq de Silvestre Vilaplana. Van simular un estudiants d'història que estaven investigant els crimens ocorreguts en l'Alcoi.

Van ser un dels primers en presentar-la i en la meua opinió això ja compta per a punt a volorar, perquè no partien de idees prèvies de cap company. A més, l'actuació va ser molt graciosa i deixa realment amb l'intriga i les ganes de saber què va ocórrer, que és l'objectiu principal del trailer.

Àlbum poètic: Petrer

Lurdes, Bea i Julián ens van presentar el seu poble mitjançant un album poètic que recollia els llocs més importants del seu poble: Petrer, com el castell, les festes patronals i tradicions típiques d'alli. Va destacar molt pel tamany del llibre això com per l'elaboració minuciosa de cada detall, a més del tamany considerable (llibre molt gran).

En la meua opinió, va ser una gran idea. Ja que a banda de permetre'ns coneixer una de les nostres comarques, també ens va enrequerir culturalment. Crec que es un treball molt ben fet.

Àlbum poètic: Els Animals

Els companys Juan, Isabel i David van crear un album poètic que girava en torn a la temàtica dels animals. Per a dur-lo a terme, han emprat cartolines, colors, pels artificials, dibuixos, etc. Personalment opine que es van esforçar per exposar en valencià, ja que no és la llengua materna de cap d'ells perquè es va entrendre l'idea que volíem transmitir amb claredat.

FRANCESC GISBERT - LA MARIA NO TÉ POR

 María Cacales, David Hernández, Alba Monllor, Sandra Madrigal i Raquel Marín van triar fer dues representacions teatrals per presentar-nos a Francesc Gisbert i l'obra triada: La Maria no té por (2013).

En la primera presentació, es van centrar en contar-nos un poc sobre la vida de l'escriptor, les seues obres més destacades en la literatura infantil i juvenil i els premis guanyats al llarg de la seua carrera literaterària.

Francesc Gisbert va nàixer Alcoi en 1976 i és llicenciat com a filòleg català a l'Universitat d'Alacant. Al seu dia a dia, compagguna el seu treball en l'ensenyament de la llengua i literatura amb la vocació d'escriptor, havent publicat ni més ni menys que més de 40 títols per a tots els públics i haber rebut nombrosos premis. A més és divulgador de la cultura popular, amb Màgia per a un poble, guia de criatures i creences màgiques populars i A què juguem? on explita tot sobre els nostres jocs populars.

Entre les seues obres infantils, destaquen La Maria no té por (2013) i Una gegenda per a Draco (2003) i de literatura juvenil: Misteris S.L (2004) i El fantasma de la torre (2002).

Pel que fa a la segona presentació, es van centrar en contar-nos un fragment del llibre La Maria no té por. Tot comença quan Maria se'n va a passar uns dies a ca l'àvia. En una habitació molt fosca trobarà el llibre dels espantacriatures, els monstres que fan por als xiquets que es porten malament (el buitoni, la qurantamaula, l'home del sac, la bubota, gegants, etc.

Per últim, ens van sugerir dues propostes didàctiques amb finalitats molt diferents que podrien fer-se després d'haver llegit el llibre a l'aula.

• Creant espantacriatures: Els alumnes hauran de crear nous monstres i després descriure-los amb molta decisió. Servirà doncs per treballar tant la creativitat com l'habilitat descriptiva.
• Els espantacriatutres de la nostra llengua: s'analitzaran els diferents dialectes que es poden observar en la lectura del llibre i les diferents zones i ciutats que es mencionen. 

A continuació, us deixe una representació que em va semblar molt divertida de l'obra que han tractat els companys:

LA NOSTRA ACTIVITAT LITERARIA: Les estacions

El nostre grup format per Mari Angeles, Maria Galipienso i jo hem triat el tema de les estacions per realitzar el nostre àlbum poètic. Rere pensar-ho molt, vam decidir realitzar aquesta activitat entre totes les de la llista perquè vam pensar que era la més fàcil de poder elaborar estant cadascuna a distància.

En primer lloc vam triar els poemes que volíem realitzar de cada estació. En el meu cas, vaig realitzar els dos poemes de la primevera ( A la falla  de Carles Cano, La primavera de M. Dolors Pellicer) i un de l'estiu (La coca de Sant Joan, autor anònim) . Després vam comprar les cartolines, la decoració (goma espuma, cotó, fulles, cascabels, etc) i el material per pegar-lo. I per últim, una vegada creats tots, vam juntar tots els poemes per tal de construir el nostre àlbum poètic amb unes enquadernadores.

Personalment, va quedar molt bé i si que compleix les nostres espectatives ja que tot el que havíem imaginat em pogut dur-lo a terme. L'únic aspecte que ens va decebre es que posteriorment altre grup havia escollit el mateix tema i, per tant, ens va fer dubtar de la seua originalitat. Per úlitm, m'agradaria haver-lo exposat per tal de que els altres companys hagueren pogut veure el nostre esforç però no va ser possible perquè hi havia moltes animacions lectores i faltava temps i tambñe per altra banda, per no semblar repetitius.

A continuació alguns exemples abans d'enquadernar-los: 

ENRIC LLUCH - L'ANELL DE LA BRUIXA DELS ULLOTS

Els companys Mireya García, Cecilia Llorens, Paula Gomariz, Mariola Gisbert y Francisco Pradas ens van presentar a Enric Lluch i en especial la seua obra L'anell de la bruixa dels ullots. 

Per começar, dos de les companyes es van fer passar per xiquetes que mantenien una conversa sobre l'autor que va donar lloc a un vídeo on ens relaten la seua vida.

Enric Lluch i Girbés (Algemesí, 1 de gener de 1949) és un escriptor valencià dedicat 1bàsicament a la literatura infantil i juvenil.

És llicenciat en Història, pertany a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al PEN Club i és un dels patrons de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.^[2] La seua obra conta de més de 100 obres dirigides al públic jove, i ha estat traduïda a l'anglés, al francés, al portugués, a l'alemany, al xinés, al grec, al polonés, al japonés, totes les llengües de l'Estat i ha estat transcrit al sistema Braille, havent rebut nombrosos premis. Entre ells, destaquen: 

• 1992: Premi Samaruc, per El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola.
• 1996: Premi Joan Amades de Literatura Infantil per Contes de les coses que pengen del cel
• 1996: Premi Vicent Silvestre per L’àngel propulsat i el dimoni emplomat.
• 1998: Premi Samaruc per Eugeni, un geni mal geni.
• 1999: Premi a la Creació Literària en la modalitat de Narrativa Infantil per En quin cap cap? atorgat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
• 2006: Premi Enric Valor de narrativa juvenil per La Germanor del camí
• 2013: Premi Carmesina de narrativa infantil per Els xiquets de la gorra
• 2014: Porrot d'Honor de la Ciutat de Silla.
• 2015: Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per Mònica, Tonet i l'home que fabricava flautes de canya.
• 2015: Premi Ciutat de Torrent de Narrativa per L'estranya dona mexicana.

Seguidament, van començar una representació teatral  de l'obra L'anell de la bruixa dels ullots, amb titelles i un escenari completament creat per ells. Va ser molt divertit i realment deixa en intriga al públic. A més amb l'incorporació de preguntes paral·leles al relat del conte, també incitaven al feedback, per exemple preguntant: ''què penseu que ocorrerà després?", "voleu saber més?", etc.

Finalment van exposar la seua proposta didàctica i ,al igual que la mejoria dels grups, ens van confessar que una de les feines més complicades a les que s'havien enfrontat es la tria de l'bra i el fragment que posteriorment exposarien.

MARIA DOLORS PELLICER - Fusió de contes

L'animació lectora de Maria Dolors Pellicer va ser realitzada per el nostre grup, format per les meues companyes Calina, Fátima, Mari Ángeles i jo, Natalia. 

Vam decidir triar aquesta autora entre tota la llista d'autors posibles perquè la majoria dels coneguts ja havíen sigut seleccionats i Mari recordava haver-se llegit La banda dels superbruts (1990) a l'escola i haver-li agradat. Aleshores ens vam posar a investigar sobre ella, i vam descobrir que a banda d'escriure narrativa també hi havia destacat en el món poètic però per facilitar la representació vam decidir interpretar alguna obra narrativa. És ací quan va vindre el dilema, ja que ninguna ens acabava de convéncer del tot. Aleshores, com a proposta diferent a les vistes a l'aula, van decidir crear un fragment alterantiu fusionant les dues histories següents: La Marina ja no té por (2005)  i La mirada d'Ahmed (2007).

        

Per dur-ho a terme van decidir estructurar la sessió de la següent manera: en primer lloc, reproduiríem un video creat amb Powtoon sobre la vida de l'escriptora, els premis rebuts i les característiques de la seu obra; en segon lloc,  realitzaríem la representació teatral del fragment creat amb les dues històries i ,per últim, explicaríem la proposta didàctica.

Maria Dolors Pellicer va nàixer a La Safor (Oliva) el 22 de novembre de l'any 1956.Va estudiar Magisteri i després Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant.En l'actualitat, viu a Pego (la Marina Alta), on treballa com a mestra de Primària al col·legi públic d'Ambra. Com s'havia comentat abans, destaca per escriure en els tres gèneres literaris més importants: narrativa, poesia i teatre. Entre els premis obtinguts per la seua feina trobem: Finalista del Premi Enric Valor (1988) , guanyadora del Premi Ocell (2018) i Guanyadora a la categoria infantil dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (2018).

En concret, els temes que es  veuen reflexats en les dues obres que hem elegit per a realitzar l’animació lectora són : els xiquets i l’escola i les preocupacions socials, ètiques i filosòfiques.

Pel que fa a l’univers de l’escola i els xiquets, podem comprovar com els personatges principals de les dues obres es tracten doncs de xiquets que comparteixen un entorn en comú: l’escola. A més, en el cas d’Hadmed també són visibles les preocupacions socials respecte a la integració dels immigrants així com dona visibilitats a dues realitats diferents, la d’occident i la d’orient.

Maria Dolors Pellicer aconsegueix establir eixa dualitat entre realisme i fantasia d’aquesta manera.El to crític o real l’expresa mitjançant l’analisis de realitats com: les diferències entre pobres i rics, la immigració,  les dificultats dels treballadors del sector primari, els problemes ambiental, etc. Mentre que per altra banda dona pas a l’imaginació amb l’inserció elements ficticis o el tractament de  la utopia o el tractament de l’optimisme com a actitud vital.

Veiem, doncs, que la tasca docent de l’autora actua com a esperó i retroalimentació del conjunt de l’obra literària, en un procés fructífer d’anada i tornada, reflexant-se amb la selecció de temes i l’estil clarament destinats a l’infantesa.

SILVESTRE VILAPLANA - LA MIRADA D'ÀZRAQ

Els companys encarregats d'exposar a l'autor Silvestre Vilaplana van ser Lucía, Juan, David, Isabel i Victoria, i per a fer-ho van a triar l'obra La Mirada D'Al-Azraq (1999). 

Per dur a terme l'animació, van utilitzar dues tècniques que faciliten i fomenten el feedback amb els alumnes: un panel d'autor i un llibre animat.

En primer lloc, van aprofitar el panel d'autor per explicar la seua bibliografia, les obres i els premis de manera interactiva. Demanaven a l'atzar que escolliren algun dels tres números i el aspecte que apareguera amagat baix d'aquets era el que explicaríen a continuació. A més, van aprofitar l'ocasió per incloure contiguts d'altres àrees del currículum , com per exemple la de geografia, al demanar-li a una voluntaria que pintara la província d'Alacant en un mapa polític.

Segons ens vans contar, Silvestre Vilaplana i Barnés va nàixer a l'Alcoià, en 1969. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant i en l'actualitat professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi.  Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi 25 d'Abril 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999), Deserts (Premi Josep Maria Ribelles 2004), Els colors del vent (Premi Carme Guasch 2005), Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d'Elx 2006), Bagatge de tenebres (Premi Ciutat de Torrent 2007) o Un altre silenci (Premi Miquel Martí i Pol 2009).  Pel que fa a la narrativa destaquen les novel·les La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa 1999), Les urpes del diable (2001), La frontera negra (2007) i Resurrecció (Premi Samaruc de narrativa juvenil 2012) en literatura adreçada als joves. Per últim, dir també que en quant a la literatura per a adults, destaca Les cendres del cavaller (Premi Ciutat d'Alzira 2003), que narra la biografia de Joanot Martorell.

Poesia

Narrativa  infantil- juvenil

Narrativa per adults.

A continuació, van exposar la seua proposta didàctia, formant grups de 4-6 persones per tal d'ordenar diferents parts d'un text que ens oferirien informació sobre el personatge principal de l'obra, el cavaller d'Al-Azraq.

Finalment, amb el llibre animat. dibuixat per ells, ens han explicat de què anava l'obra per damunt, deixant-nos en l'intriga pel desenllaç.

Com a dada interesant, ens van comentar el seu interés cap aquest autor perquè la majoria dels participants del grup l'havien llegit anteriorment en el seu institut, sent cadascú d'una localitat diferent. Açò, els va transmetre en un primer cop tranquilitat per conèixer l'estil propi de l'autor i per altra banda cert interés per saber els motius del seu èxit com a escriptor d'obres juvenils.

NEIL GAIMAN - CORALINE

Eva Hurtado Perez, Ismael Gómez Fraile y  María Velenzuela Lillo van ser els encarregats d'exposar l'animació lectora del gran Neil  Gaiman i van triar l'obra Caroline.

En primer lloc, ens van explicar qui era, les caraterístiques de les seues obres i els premis que ha rebut i després amb ombres xineses ens van representar una part del llibre Caroline. Per dur-ho a terme van emprar els següents materials: decorat basat en Halloween, titelles i joc de llums per crear sombres i un power point amb música.

Neil Gaiman destaca per haver começat la seua carrera com escriptor molt jove, destacant en l'àmbit del còmic modern per a diversos gèneres i edats. La temàtica en general de les seues obres gira en torn a la fantasia i el terror. A més, ha estudiat periodisme i ha sigut autor de diverses series de  televisió, ha dirigit dues pel·lícules i un llargmetratge. Entre els premis rebuts, cal destacar el Wold Fantasy Award i el International Horror Guild.

En segon lloc, van representar en ombres xineses l'obra de Caroline. L'història tracta d'una xiqueta que es troba en un món paral·lel al seu, on totes es coses que hi ha són millors i per tant ha de decidir què farà.

Per últim, van presentar la seua proposta didàctica que es tracta de dues activitats. La primera, han d'imaginar què passarà al obrir la porta misteriosa i la segona, intentar adivinar en quin costat de la porta es quedarà Caroline i reflexionar perquè ho creuen així.