FRANCESC GISBERT - LA MARIA NO TÉ POR

 María Cacales, David Hernández, Alba Monllor, Sandra Madrigal i Raquel Marín van triar fer dues representacions teatrals per presentar-nos a Francesc Gisbert i l'obra triada: La Maria no té por (2013).

En la primera presentació, es van centrar en contar-nos un poc sobre la vida de l'escriptor, les seues obres més destacades en la literatura infantil i juvenil i els premis guanyats al llarg de la seua carrera literaterària.

Francesc Gisbert va nàixer Alcoi en 1976 i és llicenciat com a filòleg català a l'Universitat d'Alacant. Al seu dia a dia, compagguna el seu treball en l'ensenyament de la llengua i literatura amb la vocació d'escriptor, havent publicat ni més ni menys que més de 40 títols per a tots els públics i haber rebut nombrosos premis. A més és divulgador de la cultura popular, amb Màgia per a un poble, guia de criatures i creences màgiques populars i A què juguem? on explita tot sobre els nostres jocs populars.

Entre les seues obres infantils, destaquen La Maria no té por (2013) i Una gegenda per a Draco (2003) i de literatura juvenil: Misteris S.L (2004) i El fantasma de la torre (2002).

Pel que fa a la segona presentació, es van centrar en contar-nos un fragment del llibre La Maria no té por. Tot comença quan Maria se'n va a passar uns dies a ca l'àvia. En una habitació molt fosca trobarà el llibre dels espantacriatures, els monstres que fan por als xiquets que es porten malament (el buitoni, la qurantamaula, l'home del sac, la bubota, gegants, etc.

Per últim, ens van sugerir dues propostes didàctiques amb finalitats molt diferents que podrien fer-se després d'haver llegit el llibre a l'aula.

• Creant espantacriatures: Els alumnes hauran de crear nous monstres i després descriure-los amb molta decisió. Servirà doncs per treballar tant la creativitat com l'habilitat descriptiva.
• Els espantacriatutres de la nostra llengua: s'analitzaran els diferents dialectes que es poden observar en la lectura del llibre i les diferents zones i ciutats que es mencionen. 

A continuació, us deixe una representació que em va semblar molt divertida de l'obra que han tractat els companys:

ENRIC LLUCH - L'ANELL DE LA BRUIXA DELS ULLOTS

Els companys Mireya García, Cecilia Llorens, Paula Gomariz, Mariola Gisbert y Francisco Pradas ens van presentar a Enric Lluch i en especial la seua obra L'anell de la bruixa dels ullots. 

Per começar, dos de les companyes es van fer passar per xiquetes que mantenien una conversa sobre l'autor que va donar lloc a un vídeo on ens relaten la seua vida.

Enric Lluch i Girbés (Algemesí, 1 de gener de 1949) és un escriptor valencià dedicat 1bàsicament a la literatura infantil i juvenil.

És llicenciat en Història, pertany a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al PEN Club i és un dels patrons de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.^[2] La seua obra conta de més de 100 obres dirigides al públic jove, i ha estat traduïda a l'anglés, al francés, al portugués, a l'alemany, al xinés, al grec, al polonés, al japonés, totes les llengües de l'Estat i ha estat transcrit al sistema Braille, havent rebut nombrosos premis. Entre ells, destaquen: 

• 1992: Premi Samaruc, per El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola.
• 1996: Premi Joan Amades de Literatura Infantil per Contes de les coses que pengen del cel
• 1996: Premi Vicent Silvestre per L’àngel propulsat i el dimoni emplomat.
• 1998: Premi Samaruc per Eugeni, un geni mal geni.
• 1999: Premi a la Creació Literària en la modalitat de Narrativa Infantil per En quin cap cap? atorgat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
• 2006: Premi Enric Valor de narrativa juvenil per La Germanor del camí
• 2013: Premi Carmesina de narrativa infantil per Els xiquets de la gorra
• 2014: Porrot d'Honor de la Ciutat de Silla.
• 2015: Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per Mònica, Tonet i l'home que fabricava flautes de canya.
• 2015: Premi Ciutat de Torrent de Narrativa per L'estranya dona mexicana.

Seguidament, van començar una representació teatral  de l'obra L'anell de la bruixa dels ullots, amb titelles i un escenari completament creat per ells. Va ser molt divertit i realment deixa en intriga al públic. A més amb l'incorporació de preguntes paral·leles al relat del conte, també incitaven al feedback, per exemple preguntant: ''què penseu que ocorrerà després?", "voleu saber més?", etc.

Finalment van exposar la seua proposta didàctica i ,al igual que la mejoria dels grups, ens van confessar que una de les feines més complicades a les que s'havien enfrontat es la tria de l'bra i el fragment que posteriorment exposarien.

MARIA DOLORS PELLICER - Fusió de contes

L'animació lectora de Maria Dolors Pellicer va ser realitzada per el nostre grup, format per les meues companyes Calina, Fátima, Mari Ángeles i jo, Natalia. 

Vam decidir triar aquesta autora entre tota la llista d'autors posibles perquè la majoria dels coneguts ja havíen sigut seleccionats i Mari recordava haver-se llegit La banda dels superbruts (1990) a l'escola i haver-li agradat. Aleshores ens vam posar a investigar sobre ella, i vam descobrir que a banda d'escriure narrativa també hi havia destacat en el món poètic però per facilitar la representació vam decidir interpretar alguna obra narrativa. És ací quan va vindre el dilema, ja que ninguna ens acabava de convéncer del tot. Aleshores, com a proposta diferent a les vistes a l'aula, van decidir crear un fragment alterantiu fusionant les dues histories següents: La Marina ja no té por (2005)  i La mirada d'Ahmed (2007).

        

Per dur-ho a terme van decidir estructurar la sessió de la següent manera: en primer lloc, reproduiríem un video creat amb Powtoon sobre la vida de l'escriptora, els premis rebuts i les característiques de la seu obra; en segon lloc,  realitzaríem la representació teatral del fragment creat amb les dues històries i ,per últim, explicaríem la proposta didàctica.

Maria Dolors Pellicer va nàixer a La Safor (Oliva) el 22 de novembre de l'any 1956.Va estudiar Magisteri i després Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant.En l'actualitat, viu a Pego (la Marina Alta), on treballa com a mestra de Primària al col·legi públic d'Ambra. Com s'havia comentat abans, destaca per escriure en els tres gèneres literaris més importants: narrativa, poesia i teatre. Entre els premis obtinguts per la seua feina trobem: Finalista del Premi Enric Valor (1988) , guanyadora del Premi Ocell (2018) i Guanyadora a la categoria infantil dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (2018).

En concret, els temes que es  veuen reflexats en les dues obres que hem elegit per a realitzar l’animació lectora són : els xiquets i l’escola i les preocupacions socials, ètiques i filosòfiques.

Pel que fa a l’univers de l’escola i els xiquets, podem comprovar com els personatges principals de les dues obres es tracten doncs de xiquets que comparteixen un entorn en comú: l’escola. A més, en el cas d’Hadmed també són visibles les preocupacions socials respecte a la integració dels immigrants així com dona visibilitats a dues realitats diferents, la d’occident i la d’orient.

Maria Dolors Pellicer aconsegueix establir eixa dualitat entre realisme i fantasia d’aquesta manera.El to crític o real l’expresa mitjançant l’analisis de realitats com: les diferències entre pobres i rics, la immigració,  les dificultats dels treballadors del sector primari, els problemes ambiental, etc. Mentre que per altra banda dona pas a l’imaginació amb l’inserció elements ficticis o el tractament de  la utopia o el tractament de l’optimisme com a actitud vital.

Veiem, doncs, que la tasca docent de l’autora actua com a esperó i retroalimentació del conjunt de l’obra literària, en un procés fructífer d’anada i tornada, reflexant-se amb la selecció de temes i l’estil clarament destinats a l’infantesa.

SILVESTRE VILAPLANA - LA MIRADA D'ÀZRAQ

Els companys encarregats d'exposar a l'autor Silvestre Vilaplana van ser Lucía, Juan, David, Isabel i Victoria, i per a fer-ho van a triar l'obra La Mirada D'Al-Azraq (1999). 

Per dur a terme l'animació, van utilitzar dues tècniques que faciliten i fomenten el feedback amb els alumnes: un panel d'autor i un llibre animat.

En primer lloc, van aprofitar el panel d'autor per explicar la seua bibliografia, les obres i els premis de manera interactiva. Demanaven a l'atzar que escolliren algun dels tres números i el aspecte que apareguera amagat baix d'aquets era el que explicaríen a continuació. A més, van aprofitar l'ocasió per incloure contiguts d'altres àrees del currículum , com per exemple la de geografia, al demanar-li a una voluntaria que pintara la província d'Alacant en un mapa polític.

Segons ens vans contar, Silvestre Vilaplana i Barnés va nàixer a l'Alcoià, en 1969. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant i en l'actualitat professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi.  Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi 25 d'Abril 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999), Deserts (Premi Josep Maria Ribelles 2004), Els colors del vent (Premi Carme Guasch 2005), Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d'Elx 2006), Bagatge de tenebres (Premi Ciutat de Torrent 2007) o Un altre silenci (Premi Miquel Martí i Pol 2009).  Pel que fa a la narrativa destaquen les novel·les La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa 1999), Les urpes del diable (2001), La frontera negra (2007) i Resurrecció (Premi Samaruc de narrativa juvenil 2012) en literatura adreçada als joves. Per últim, dir també que en quant a la literatura per a adults, destaca Les cendres del cavaller (Premi Ciutat d'Alzira 2003), que narra la biografia de Joanot Martorell.

Poesia

Narrativa  infantil- juvenil

Narrativa per adults.

A continuació, van exposar la seua proposta didàctia, formant grups de 4-6 persones per tal d'ordenar diferents parts d'un text que ens oferirien informació sobre el personatge principal de l'obra, el cavaller d'Al-Azraq.

Finalment, amb el llibre animat. dibuixat per ells, ens han explicat de què anava l'obra per damunt, deixant-nos en l'intriga pel desenllaç.

Com a dada interesant, ens van comentar el seu interés cap aquest autor perquè la majoria dels participants del grup l'havien llegit anteriorment en el seu institut, sent cadascú d'una localitat diferent. Açò, els va transmetre en un primer cop tranquilitat per conèixer l'estil propi de l'autor i per altra banda cert interés per saber els motius del seu èxit com a escriptor d'obres juvenils.

NEIL GAIMAN - CORALINE

Eva Hurtado Perez, Ismael Gómez Fraile y  María Velenzuela Lillo van ser els encarregats d'exposar l'animació lectora del gran Neil  Gaiman i van triar l'obra Caroline.

En primer lloc, ens van explicar qui era, les caraterístiques de les seues obres i els premis que ha rebut i després amb ombres xineses ens van representar una part del llibre Caroline. Per dur-ho a terme van emprar els següents materials: decorat basat en Halloween, titelles i joc de llums per crear sombres i un power point amb música.

Neil Gaiman destaca per haver começat la seua carrera com escriptor molt jove, destacant en l'àmbit del còmic modern per a diversos gèneres i edats. La temàtica en general de les seues obres gira en torn a la fantasia i el terror. A més, ha estudiat periodisme i ha sigut autor de diverses series de  televisió, ha dirigit dues pel·lícules i un llargmetratge. Entre els premis rebuts, cal destacar el Wold Fantasy Award i el International Horror Guild.

En segon lloc, van representar en ombres xineses l'obra de Caroline. L'història tracta d'una xiqueta que es troba en un món paral·lel al seu, on totes es coses que hi ha són millors i per tant ha de decidir què farà.

Per últim, van presentar la seua proposta didàctica que es tracta de dues activitats. La primera, han d'imaginar què passarà al obrir la porta misteriosa i la segona, intentar adivinar en quin costat de la porta es quedarà Caroline i reflexionar perquè ho creuen així.

EMILI TEIXIDOR - LA BOTIGA DE LA FORMIGA PIGA.

Hui, dia  23 d'octubre de 2018, els nostres companys del grup 2 : Vicent Mas Mas, Silvia Mata Ramos, Maria Marin Soriano i Amanda Server Gil han exposat l'animació lectora de l'autor Emili Teixidor.

Entre les eines que van utilitzar per tal de fer més amena l'activitat i incitar al públic curiositat cap a les obres d'aquest autor, podem mencionar les següents: representació d'un fragment de l'obra mitjançant lús de les titelles, un powtoon explicant la bibliografia de l'autor i permitint la visualització de la formació de les titelles i l'explicació de l'activitat destinada a treballar les emociones.

Emili Teixidor i Viladecàs naix a Osona, el 22 de desembre del 1932. Durant els primers anys de la seva formació coincideix amb el poeta Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, i s'inicia una amistat que perdurarà al llarg dels anys. Aquests, juntament amb d'altres joves del poble formen la "Penya Verdaguer", una mena de grup literari que es reunia setmanalment i que li desperta l'interès per la literatura.  Llicenciat en Magisteri, va continuar la seua formació acadèmica amb les titulacions de Dret, Filosofia i Lletres  i Periodisme.

Inicia la seva producció literària a finals de la dècada de 1960, quan amb altres escriptors com Josep Vallverdú i Joaquim Carbó decideixen posar fi a la manca d'obres per a joves i infants en literatura catalana. Així doncs escriu, entre d'altres, Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969), etc. Tal com ens diu: "Abans no existien els nois i noies com a lectors, perquè començaven a treballar als 8 o 9 anys. El gènere és relativament jove, sobretot al nostre país. Segons Teixidor, "Quan s'escriu per a nens no vol dir parlar d'ells, de la mateixa manera que la novel·la negra no es fa per als presos de la Model." 

Entre tots els premis rebuts, cal esmentar els següents: 

Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1967): Les rates malaltes.  Crítica Serra d'Or de narrativa (1980): Sic transit Glòria Swanson.  Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'obra de creació per a públic juvenil (1983): El príncep Alí.  Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1992), Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2006) i Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2011) : per a la seva trajectòria Crítica Serra d'Or de literatura juvenil (1995): Cor de roure.  Premio Nacional del Ministerio de Cultura de literatura infantil y juvenil(1997): L'amiga més amiga de la formiga Piga.  Sant Jordi de novel·la (1999): El Llibre de les Mosques.  Apel·les Mestres (2003): En Ring 1-2-3 i el nou món [juntament amb P. Stanton].  Joan Crexells (2003),  Lletra d'Or (2004) , Premi Nacional de Cultura de Literatura (2004) i Maria Àngels Anglada (2004): Pa negre.  Doctor Honoris Causa de la Universitat de Vic (2012)

Pel que fa a la representació de titelles, cal esmentar el gran treball que van dur a terme en l'elaboració de l'escenari : Retalls de papers, lletres que formen BENVINGUTS, montanyeta per on eixien els titelles, fons que representavae el cèl amb pardalets, sol, núvols, etc. Així també, ens van comentar que per una banda lis va resultar més fàcil representar els papels mitjançant les titelles perquè era com una despersonificació però, per altra banda els va costar molt no riure's al interpretar les veus típiques amb que se lis conta les històries als xiquets. Un resum molt escarit del que vaig poder entendre. es que la formiga Piga ajuda a la resta d'animals a ser feliços, d'ahí el nom: La Botiga (de consells) de la formiga Piga.

Per últim, l'activitat que van proposar es tratava de que els alumnes proposaren un problema, situacio, etc. en la que volen rebre ajuda i la formiga fa de mediador per tal que entre tots s'ajuden i solucionen, donen opinions, etc . Cal esmentar que la formiga llegirà previmanet cada problema anònimament.

CHARLES PERRAULT- LA CAPUTXETA VERMELLA

L'animació lectora de Charles Perrault realitzada pel grup dels nostres companys Marta, Jero, Teresa, Irene i Luis, ha seguit la següent dinàmica:

Per començar, Marta s'ha disfreçat de Charles Perrault amb l'intenció  de reencarnar-se i contar en primera persona la seua vida.  Ens va contar que va nàixer el 1963 i que és l'autor que va crear totes les obres esplèndides que hui en dia coneixem. Per tant, Disney i Pixar realment el que van fer és adaptar les obres originals de Perrault. Entre les obres més importants, destaquen: La Ventafocs, L'encantada del bosc, La Caputxeta roja, En Patufet, En Barba Blau i El Gat amb botes.

En primera instància, Perrault es va llicenciar en Dret però al 1680 es va adonar de la seua passió cap a la literatura i va passar a ser escriptor fins als seus últims dies. L'estima pel que feia era tan inmensa que en tan sols 3 anys va escriure totes les seues obres i en 1967 va llançar la col·lecció Contes de la Mare Oca. Els seus últims anys de vida es va dedicar a escriure odes i ,finalment , el 1703 va morir.

Entre les característiques literàries de la seua obra predomina sempre la narrativa i els temes més recorreguts són els problemes de la infància (por, malsons, etc) i les llengendes medievals. A més, hi trobem cert equilibri entre els aspectes fantastics, i el suport a les ciències amb certa crítica a l'autoritat. Quasi totes les seues obres amaguen un aprenentatge moral.


A continuació, una vegada explicat qui va ser Perrault, els nostres companys van interpretar un fragment de l'obra La Caputxeta Roja. Per que fa a l'actuació, cal remarcar la preparació previa de l'escenari on es va diferenciar a la perfecció el diferents entorns: bosc (innocencia de caputxeta i astucia del llop) i casa de l'avia (l'habilitat per mentir). El públic estàvem sentats al lateral de l'escenari per que no capiguera posibilitat de perdre cap detall. El material utilizat va ser: cartons pintats, disfresses, objectes reals de la casa: llençols, coixins, etc.


Una vegada finalitzada la funció, ens presetaren les seues propostes didàctiques tot dues planificades per a dur-se a terme abans de llegir les històries de La Caputxeta roja i En Patufet.

Pel que fa a la primera, proposen motivar a l'alumne mitjançat un joc d'endevinalles, on se lis proporciona diferents pistes per endevinar el nom del llibre que a continuació llegiran. En aquest cas, ens proposen les pistes que dirien per tal de saber que és el conte de La Caputxeta Roja. Després per tratar la història d'En Patufet, crearan tres bústies en les que hauran d'inserir anònimanet propostes que aplaudirien, criticarien o recomanarien.


Finalment, ens van contar que va ser allò que més lis va costar que va ser trobar informació en català de l'autor (tota era en francés) i coordinar-se per a representar l'obra.

CARLES CANO - T'HE AGAFAT CAPUTXETA

Els nostres companys Marina, Laura, Maria i Ferri van ser els encarregats d'exposar l'animació de Carles Cano, amb l'obra T'he agafat Caputxeta (1995). 

La dinàmica escollida per realitzar l'animació va ser una combinació de la realització d'un video introductori per contar-nos un poc qui era Carles Cano i com el treballarien a l'aula i una posterior interpretació amb titelles d'un petit fragment de l'obra esmentada. A més, sempre s'intentava cridar l'atenció del públic mitjançant l'introducció de pauses publicitaries gracioses i relacionades amb els personatges de l'obra.

Amb la simulació d'un programa de televisió, els companys ens van explicar que Carles Cano, va nàixer a València l'any 1957. És llicenciat en Filologia Catalana i docent en alguns instituts. Va ser, sobre l'any 80 quan començà la seua trajectoria com a escriptor de literatura infantil i juvenil com a conseqüencia d'una aposta amb un amic. Fou l'atzar doncs, qui el va conduir cap a la narració però podríem dir que l'habilitat com a narrador va ser heretada de son pare Julián Cano.

A partir de l'any 2000 va començar a experimentar  noves vessants creatives de la poesia visual i objectual, elaborar llibres de text per a l'editorial ANAYA i va impulsar nous projectes d'enriquiment cultural, com per exemple el "trueque", una exposició d'intercanvi d'obrs amb centenars d'artistes.

Poema visual - Revolució.

Carles Cano, va explotar els tres gèneres posibles per tal d'enriquerir la literatura catalana infantil i juvenil. Entre els quals, podríem destacar: Poemes sense diminutius (2007) de poesia, Contes per a tot l'any (1998), Per un botó (2008) i Set Blancaneus i un nan (2012) de narrativa i T'he agafat Caputxeta (1995) de teatre. Com a conseqüencia d'açò, va guanyar un munt de premis, com per exemple, entre altres:

• Premi Lazarillo de literatura infantil i juvenil (1994) : T'he agafat Caputxeta.
• Premi Babalà (1998) pel conjunt de la seua obra.
• Vila de Meliana de literatura infantil (2005): 40 elefants mariners.
• Premi Samaruc de literatura infantil i juvenil (2013): Set Blancaneus i un Nan.

Pel que fa a l'obra de T'he agafat Caputxeta cal destacar que es tracta d'un llibre que refrectlix a la perfecció l'estil de Carles Cano, format per cinc escenes en les quals l'autor barreja molts personatges variats de contes tradicionals des d'un punt humorístic i crític. I, personalment, opine que els nostres companys ho van transmetre a la perfecció amb les titelles que van escenificar en un bosc clàssic, de conte. 

Entre els materials utilitzats per a dur a terme la funció, podem esmentar el  l'escenari del teatre, l'imatge del paisatge que va canviant segons el moment de l'escena, els efectes de sonido,les fulles d'arbre per terra, els globus penjats en la pared, i les cartolines repartides per tal de fer participar al públic contestant les preguntes.

Per últim, ens van contar que el més costós que'ls va resultar va ser l'interpretació de diferents personatges alhora amb entoncacions i veus diferents. I ens vam fer un breu resum de les propòstiques didàctiques que emplearien a l'aula. Entre elles, les que més em van agradar van ser:

- Portar solament els títols d'alguns llibres de l'autor i que els xiquets inventen una història amb allò que es sugerisca el títol ,perquè crec que fomenta la creativitat i l'imaginació.

- Triar un fragment d'una de les obres i fer una representació teatral (o si cal, amb titelles) com activitat de final de curs sorpresa per als pares, perquè crec que fomenta el treball en grup i la coordinació.

JORDI SERRA I FABRA

Els companys del grup 4 van realitzar l'exposició de Jordi Serra i Fabra. Per a dur-la a terme, el tipus d'animació que van triar van ser les ombres xineses combinades amb teatre japonés.

En primer lloc, ens van  projectar un vídeo sobre l'autor creat amb l'apliació Poowton per tal de introduir breuvement la seua vida, obres i premis. A l'hora anaven realitzant preguntes al públic per tal de fer-lo participar i captar la seua atenció.

A continuació, van realitzar una mena de teatre que feia de pròleg sobre l'obra que presentarien posteriorment amb les ombres xinesses. Els materials que van utilitzar per a dur a terme les marionetes i el context van ser variats: cartons, lletres, llibres, diferents escenaris, etc. 

Per últim van tornar a fer una petita representació de teatre i ens van agrupar per grups per tal de escriure un relat conjuntament.

Encara no heu vist mai unes sombres xineses? Cliqueu, i veure-ho un exemple... 

Als xiquets lis encanten!!!

ENRIC VALOR- L'ENVEJÓS D'ALCALÀ

El grup d' Ángela, Javier, María, Soledad i Lorena van escollir la rondalla L'envejós d'Alcalà per fer l'animació lectora d'Enric Valor. 

Enric Valor i Vives neix a Castalla, comarca de l'Alcoià, el 22 d'agost de 1911, en el si d'una família de la petita aristocràcia rural. Estudia professorat mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i la seva primera feina és en un centre de producció sabatera a Castalla. Després viatja a Mallorca, on organitza la Secció Jurídica Nacional de Fabricants de Sabates. Simultàniament estudia llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidacta. 

És un autor que destaca per haver fet un dels treballs de recol·leccio i recuperació més important de la lexicografia valenciana, així com també fou un dels principals promotors de l'estandarització i normativització del valencià. Entre els premis que va rebre, els companys van destacar: Premi Sanchis Guarner de la Diputació Provincial de València (1983), Premi de les Lletres Valencianes (1985), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i Doctor honoris causa per l'Universitat d'Alacant (1999).

La seua proposta d'intervenció consta de dues parts:

En primer lloc, van realitzar una petita representació on un geperut prén enveja d'un altre geperut i decideix contratar una bruxia per tal de fer-li un conjur que atrega la mala sort a la seua vida. Aleshores, Alà s'adona del mal que volen fer i els castiga a ambdós. La moral d'aquesta història és que les comparacions no són adequades perque cada persona és diferent i per tant, hem d'apreciar el que tenim.

Posteriorment, van repartir un libret de tertúlies dialògiques on hi haviem d'apuntar quina part ens havia agradat més i perquè amb les senyals que anteriorment ens havien apuntat en la pissarra: mans amunt, dits junts, etc.

La proposta didàctica per treballar l'autor que ens van proposar es tracta de fer unes ''batalles de rondalles'' on s'hauran d'agrupar de 5 en 5, llegir una rondalla i defendre-la. És a dir, han de convéncer-ns de que la seua rondalla és la millor de totes mitjançant l'argumentació.

Per últim van comentar que allò que més lis va costar va ser adaptar les rondalles per a un públic tan menut (3r de Primària).

Edicions del 1950-1958 - Rondalles Valencianes d'Enric Valor, Volum 1 i 2.

ROALD DALH - Fusió de tres contes

Els components del grup número 8:  Ana Linares, Mario Primitivo, Raúl Garrido i Alex López van triar tres contes de Roald Dalh per fer la seua animació lectora: James i el préssec gegant (1961), Xarlie i la fàbrica de xocolate (1964) i Matilda (1988).

Per començar, van fer una petita presentació del novel·lista i autor de contes infantils.  Segons ens van explicar, va nàixer a Cardiff en 1916. Fill d’una família d’ascendència noruega, Dahl va viure una vida plena d’esdeveniments que van marcar la seua trajectòria literària. Després d’una infància i adolescència en diverses escoles britàniques, va passar a treballar a una empresa petrolífera destinada a Àfrica. Anys més tard, s’uniria a la Royal Air Force com a pilot, amb la qual va participar en diversos conflictes bèl·lics. 

Va ser al final d’aquesta etapa quan va començar a escriure alguns dels relats autobiogràfics que, posteriorment, serien recopilats a Històries extraordinàries. Les primeres publicacions les va fer per a la revista americana “The Saturday Evening Post”, però no va ser fins a la creació de Els Gremlins quan va començar la seua trajectòria en la literatura infantil i juvenil. A aquest punt de partida li precedeixen grans èxits com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolate, James i el préssec gegant   o Les Bruixes, entre altres. D'ahí les eleccions dels nostres companys per representar-lo.

Posteriorment, ens van introduir els tres contes amb recursos diferents. En primer lloc, van traure un llibre interactitiu per tal de tractar un fragment de Matilda. Després, van realitzar una petita representació teatral amb titelles sobre un fragment de l'obra Charlie i la fàbrica de xocolate i per últim, ens van mostrar un àlbum il·lustrat creat per ells sobre el conte de James i el préssec gegant.

Com es pot imaginar, totes aquestes creacions tenen un treball costós darrere de disfresses, recollida de material i reciclatge d'objectes personales: cartolines, cartons, aquarel·les, filtres, etc. que s'ha de valorar com un punt positiu d'esforç i entusiasme.

Les propostes didàctiques que plantegen van destinades a un curs més avançat com 6é de primaria, amb alumnes de 11-12 anys, donada la implicació que requereixen:

• Taller de creació literaria: els alumnes hauran de partir d’experiències personals per a desenvolupar un relat on es barallen la realitat i la ficció. El mestre donarà les pautes principals per tal de facilitar la feina.
• Representació teatral o de titelles: els alumnes prepararan la representació de l’obra Charlie i la fàbrica de xocolate, adaptada i amb un guió elaborat pel mestre, així com el material i vestimenta necessària per dur-la a terme.
• Creació de murals digitals : dividint la classe en grups, s' haurà de fer diferents llocs web de cadascuna de les obres més rellevants de Roald Dahl. Després, els alumnes integrants de cada grup, presentaran el seu mural digital a la resta de la classe.
• Club de lectura: es comentaran a classe fragmens de llibres llegits a casa.
• Contacontes.

Finalment ens van contar que allò que més els va costar, va ser seleccionar el fragment de cada obra que posteriorment representarien i el que més lis va agradar, va ser poder dissenyar noves metodologies d'aula allunyades de les versions clàssiques per unitats didàctiques.

Imatge seleccionada per celebrar el centenari de Roald Dalh al cine.

JOSEP ALBANELL I TORTADES

Els companys que van realitzar l'animació lectora de Josep Albanell i Tortades, van seguir la següent seqüència. En primer lloc, ens van parlar de la seua vida i les característiques principals de les  seues obres:

Josep Albanell i Tortades va néixer a Vic (Osona) el 25 de desembre de 1945. Ben aviat, però, quan ell tenia quatre anys, la família es va traslladar a la Seu d'Urgell. Aquest canvi i les dificultats d'adaptació que li va ocasionar van marcar la seva infància i la seva adolescència. El mateix autor recorda aquells anys com una mena de naufragi personal.

En aquest ambient urgellenc, va iniciar-se en el plaer de la lectura i es va convertir en un lector voraç de llibres fantàstics que el permetien allunyar-se de la realitat. Així va anar configuranttota una simbologia al voltant de la figura del personatge aïllat que ha d'aprendre a superar la seva situació a partir de l'esforç personal. El lligam sentimental que de ben petit va establir amb aquest tipus de literatura ha condicionat el seu interès cap a les narracions de tradició oral.

Des de les primeres experiències narratives, la seva vocació literària es va anar consolidant i, als dinou anys, ja tenia la intenció de buscar una sortida professional al que havia començat com a afecció.Va començar a publicar el 1972, adreçant-se al públic adult. Quan ja tenia en el mercat tres o quatre publicacions, el seu amic Carles Senpau li va fer veure la necessitat de publicar per als nois i per a les noies ja que, en aquell moment, la literatura infantil i juvenil necessitava noves aportacions de qualitat. La guia fantàstica (1977) va ser el seu primer llibre com a autor en solitari, adreçat al públic infantil i signat amb el pseudònim de Joles Sennell,Aquesta dualitat que ha mantingut en la seva creació ha estat talment com una disfressa que li permet interpretar el paper d'autor que escriu per als més petits i diferenciar-se del que ho fa per als lectors adults. 

A continuació , presentaren els premis obtinguts durant la seua trajectoria literaria:

Víctor Català (1972): Les parets de l'insomni. 

Sant Jordi (1974): Pinyol tot salivat. 

Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1976): El Barcelonauta. 

Ciutat de Manacor de narracions (1976): Qualsevol-cosa-ficció. 

Llista d'Honor del Premi CCEI (Comisión Católica Española de la Infancia) (1978): La guia fantàstica. 

Crítica Serra d'Or de novel·la (1979): Ventada de morts. 

Joan Santamaria de narrativa (1979): Mirall de Licantropia. 

Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1980): L'estel de colors. 

Josep M. Folch i Torres (1980): En Pantacràs Xinxolaina. 

Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1981): El núvol de la son. 

Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-obra de creació per a lectura d'infants (1983): El bosc encantat. 

Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1986): El llapis fantàstic. 

Ministerio de Cultura de literatura infantil i juvenil (1990): La rosa de Sant Jordi. 

Lola Anglada de narrativa de Terrassa (1993): Qui vol un conte? 

Nit Literària Andorrana - Laurèdia de contes infantils (1997): La Vall d'en Dorro. 

Aurora Díaz-Plaja (1997): Història d'una bala. 

Ciutat de Carcaixent-Xaro Vidal de teatre infantil (1999): La draga Draga. 

Nit literària andorrana - Manuel Cerqueda i Escaler de novel·la curta (1998): Zoofilia. 

Nit literària andorrana - Sant Carles Borromeu de contes i narracions (1998): Una mica de mort. 

Crítica Serra d'Or de narrativa (1999): Xamfrà de tardor. 

Nit Literària Andorrana - Laurèdia de contes infantils (2005): Tres d'aquí, quatre d'allà. 

SGAE - VI Premio de teatro infantil (2005): És teu? (Els contrapastorets de la Seu). 

Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2013).

Posteriorment, van realitzar la representació de l'obra El bosc encantat amb titelles. Per escinificar l'obra, van crear una mena de porta que feia el papel de porta per connectar els mons i , a més, van incoporar sorolls que acompanyaven l'acció.



L'obra tracta d'un mag bonàs i despistat que descobrirà el secret del naixement del bosc. Un bosc fabulós amb què tots hem somiat alguna vegada i contra el poder del qual lluita el malvat bruixot Estèril qui, finalment, serà vençut pel jove aprenent de mag. Aquest llibre connecta amb la millor tradició de la literatura oral i submergeix el lector en una mar dimaginació i daventures increïbles.

Finalment, exposaren la seua proposta didàctica.