Hui, dia 11 d'octubre en treballat a classe diferents tipus de diàlegs i posteriorment hem creat un per parelles. En el noste cas, la meua companya Mari i jo hem fet el diàleg del professor i el alumne.
-Paula, pots explicar-me com has tret tan bona nota?
-Doncs perquè per aquest examen he fet molts exercicis, per què em preguntes això?
-M'extranya molt, quan feies els problemes a classe mai tenies aclarida.
-Però aquesta vegada he anat a classes particulars!
-Saps que m'han furtat els examens?! No em cuadra molt aquest conte que m'estas contant.
-Clar que ho se, jo ho vaig....Em...dic... Res, no em faces cas. Jo estic segura i tinc la consciència molt tranquila.
Bé, doncs ara a la seguent classe ho parlarem tots junts i a vore que aclarim. Açò no va quedar així.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pràctiques a l'aula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pràctiques a l'aula. Mostrar tots els missatges
dijous, 11 d’octubre del 2018
dijous, 4 d’octubre del 2018
Ilustració de Mariona Cabassa
Anàlisi de la il·lustració de Mariona Cabassa:
- Utilitza un plà general perquè ens permet situar la imatge completa i l'angle de visió és normal.
- Representa un escenari on apareixen els dos mons de la interpretació, el visible (escenari) i el ocult (la banda).
- Es abundant en detalls per tota la varietat d'objectes que apareixen, que ens permeten imaginar personalment de que tractarà.
- Els personatges ens donen l'esquena, per tant, dona a entendre que estan veient l'espectacle.
dimecres, 26 de setembre del 2018
EL TAUTOGRAMA
Què és un tautograma?
El tautograma és un poema o vers format per paraules que començen per la mateixa lletra. No és propi de l'Edat Moderna, ja que Ennio ja va presentar el seu famós tautograma en un hexàmetre:
O Tite, tute, Tate, tibi tanta tyranne tulisti.
També en l' Edat Mitjana van dedicar els seus ocis aquestos jocs ingeniosos alguns autors. Així, a finals del segle IX i principis del X Ubaldo de Saint-Amand va compondre un poema de 136 versos les paraules dels quals comencen totes per la lletra c. És un poema titulat De laudecalvorum (Elogis dels calbs) i dedicat al rei Carlos el Calvo; es va imprimir a Basilea (1516-1519 i 1547) i el seu primer vers diu així:
Carmina clarisonae calvis cantate, Camoenae.
A continuació, la nostra creació:
Al alba de la nit,
Aparegue un vesit,
Amb un volant.
dimarts, 25 de setembre del 2018
JOAN BROSSA
Joan Brossa naixqué a Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. La seua infància i adolescència està marcada per dos estils educatius totalment oposats. El pare era gravador de bronze. N’admirava l’habilitat manual per dibuixar, per arreglar coses o per, fins i tot, construir-les.Tenia un caràcter molt més agradable que el de la mare i va ser ell qui li va obrir el món del cinema, la música i qui l'ensenyà a escriure en català. Per altra banda a la mare la defineix com arrauxada, amb caràcter violent i amb un estil educatiu basat en les prohibicions per això la major part de comentaris que Brossa li dedica són negatius.
La família el pressionava perquè treballés però ell no tenia ganes. L’únic que li interessava era continuar l’evolució literària que havia iniciat de la mà d’Enric Tormo, que continuà amb el pintor Manuel Viusà i acabà amb Josep Vicenç. Quan Brossa anà a veure'l, li ensenyà una llibreta amb imatges hipnagògiques i Foix li recomanà que estudiés català per perfeccionar el seu llenguatge.
En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d'una mateixa piràmide». Des dels seus principis, Brossa només parla de «poesia». Tant li fa que escrigui «teatre» , imatges hipnagògiques, proses, guions de cinema o sonets. Tota la seua obra s’agrupa al voltant de tres elements substancials i essencials, presents: la poesia, l'acció i la visió.
Alguns exemples de la seua essència són:
 |
| Poema visual |
 |
| Contes, 1986. |
 |
| Campanya del 1997 a iniciativa de la Plataforma per la Llengua. El poema és totalment vigent en l'actualitat.
Aquests versos, com
una partitura, no són més
que un conjunt de signes per a
desxifrar. El lector del poema
és un executant.
Però,
avui, deixo estar
el meu esperit en el
seu estat natural. No
vull que l’agitin pensaments
ni idees.
El saltamartí, 1963
|
La poesia escènica brossiana es caracteritza pel trencament de convencions i gèneres, a fi de trobar noves possiblitats poètiques a l'acció. La seva producció teatral s’inicià l’any 1944. Les primeres obres són molt experimentals. A partir del 1950 i fins al 1962 les obres esdevingueren temàtiques, més compromeses amb la realitat i de forma més tradicional. Paral·lelament, començà amb gèneres considerats parateatrals com els ballets, les accions espectacle i, a partir dels seixanta, els monòlegs de transformació, els strip-teases i les accions musicals. Un altre vessant conreat fou el guió de cinema.
 | |||
| El busca-raons, Joan Brossa.
I
Des de la foscor absoluta l’escenari s’il·lumina. Fons blau. Cap a la dreta, una tauleta de nit. Tibat, al mig de l’escenari, un personatge, alt, de frac, amb barret de copa i els guants a la mà. Pausa. Entra per la dreta una senyora, tibada, en vestit de nit fosc i, del calaix de la tauleta de nit, en treu una banda vermella, que col·loca amb tota solemnitat al gran dignatari. La gran dignatària se’n torna igualment tibada. El personatge continua immòbil. La llum va agafant un to vermellós fins al color roig intens; després es va apagant gradualment fins a restar a les fosques. II L’escenari s’il·lumina. Fons gros. Immòbil al mig de l’escena, un clergue amb barret de teula i manteu. De sobte es despulla lentament. És una dona, una stripteasista que fa el seu número d’una manera rutinària, més aviat vulgar, tot ondulant els costats. Sota la sotana duu roba interior femenina de color violeta, amb les mitges negres. Quan s’ha despullat del tot resta immòbil i s’apaguen els llums. III L’escena s’il·lumina. Fons rosat. Al mig, un militar immòbil amb el pit ple de creus i medalles i amb la mà esquerra recolzada al sabre. Pausa. De sobte li van caient les condecoracions una per una. En caure-li l’última, baixa el TELÓ Striptease i teatre irregular, 1966-1967
El públic entra en una habitació plena de seients de tota mena d’estils i mides; els del mig estan ocupats per dos PERSONATGES que tenen oberta una guia de ferrocarrils i parlen d’horaris i de trens. El públic s’asseu. Pausa. Sona un timbre. Els PERSONATGES callen i se’n van per on ha entrat el públic, que s’ha d’aixecar per a donar-los pas. Torna a sonar el timbre. Entra una CRIADA i, com dirigint-se a algú invisible, diu: «Ja és aquí». Se’n torna. Per una porta, al fons de l’habitació, entra una NOIA, en vestit de carrer senzill, amb una mànega de jardí arrossegant. El públic s’ha aixecat de nou. La NOIA travessa dificultosament i se’n va per la porta de sortida. Pausa. La CRIADA entra amb un fanal japonès, travessa –amb la consegüent molèstia del públic- i se’n va per la porta del fons. Pausa. Es torna a obrir la porta i entra un MOSSO carregat amb caixes de xampany; s’obre pas, com pot, entre els assistents i se’n va per l’altra porta.
El públic esperarà que ocorri algun altre fet, però serà deixat en aquesta espera. A mesura que passi el temps es convencerà per ell mateix de tot el contrari.
Postteatre. Accions espectacle, 1946-1962
Tota la poesia de Brossa és plena de referències a la visualitat. Potser per això Brossa s’introduí també en el món de la plàstica. Des dels seus inicis (1941) féu poemes experimentals de tipus cal·ligramàtic. De 1943 és el primer objecte, “Escorça”, veritable objet trouvé. I del 1950 és el primer objecte fet expressament, a partir de l’associació de dues realitats distants. Però és a partir del 1959 que el poeta intensificà les seves recerques visuals amb les "Suites" de poesia visual. Durant la dècada dels seixanta i, més concretament, durant els setanta, es concebran, i s’editaran posteriorment, els poemes visuals i objectes brossians més coneguts.
|
Per últim, us deixe a continuació un llistat de webs i blogs Brossians:
JOANA RASPALL
En la classe d'avui ens ha tocat buscar informació relevant sobre aquesta autora per a exposar-la el pròxim dia, així que anem allà 👩💭
Joana Raspall va nàixer el 1913 a la Barceloneta i va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013. Va ser una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Durant la Guerra Civil espanyola va treballar de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció.
Després de la guerra va fer classes de català al seu domicili particular, cosa que va continuar fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana va formar part de la ponència El llibre de teatre infantil, que comportà la creació de la col·lecció de teatre Edebé catalana
Aquesta autora és més coneguda per escriure per a xiquets, però també ho fa per adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. A més a més, va colaborar habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. Fou Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993).
Per últim, en 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2010, la Medalla al treball President Macià. Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2013 Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l’Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida.
Entre les seues obres, destaquem les següents:
- Petits poemes per a nois i noies (1981)
- Bon dia, poesia (1996)
- Degotall de poemes (1997)
- Versos amics (1998)
- Diamants i culs de got (2007)
- El cau de les heures (2008)
Per finalitzar, vam recitar la poesia Podries i conjuntament amb la resta dels companys vam intentar esbrinar què volia transmetre Joana Raspall amb aquesta creació. Personalment, el nostre grup, opinem que tracta sobre l'importància de l'empatia per poder entendre la posició de l'altre i conviure en pau.
El LIMERICK
En la classe d'avui, amb Isabel, hem aprés què es un LIMERICK.
El limerick , popularitzat en anglès per Edward Lear (1812-1888), escriptor i poeta britànic, tracta d’un gènere poètic. És a dir, una estrofa de cinc versos de rima consonant AABBA. La primera línia tradicionalment introdueix una persona, el protagonista (a vegades un lloc), el segon vers ens indicica una qualitat d'aquest personatge, el tercer i el quart ens indica què fa el personatge i per últim s'afeguix un quint vers de caràcter extravagant. Destaca per ser enginyós i tindre un caràcter humorístic, fins i tot de vegades obscè.
Les nostres creacions han sigut les següents
1.
Hi havia una vegada una rabosa
que hi era molt nerviosa,
Que corria per el camp,
com si la persigues un llamp.
I de sobte va sentir, oh rabosa no corgues tant preciosa.
2.
Hi havia una gallina,
anomenada Calina.
Que picotejava el menjar,
mentre intentava cantar.
I sense adonar-se li va eixir un joglar.
dilluns, 17 de setembre del 2018
ANÀLISI LLIBRE ''HA PASSAT EL CIRC''
HA PASSAT EL CIRC
Hui, hem realitzat la primera práctica a l'aula, que ha consistit en analitzar un llibre de literatura. En el nostre cas, hem analitzat el llibre "Ha passat el circ" . El text és de l'autor Joaquim Carbó i les il·lustracions de Júlia Sardà. Hi han certes paraules que ens indiquen que està escrit en català oriental: faci, surt, etc. però no considerem que suposen un problema per als alumnes que parlen valencià perquè el llenguatge és prou sencill.
Aquest llibre tracta d'una companyia de circ que decideix montar el circ en un poble on la gent esta tan entretinguda i cansada que no asisteix a cap actuació. Com a conseqüència del poc èxit, dos micos decideixen escapar-se al poble per a saquejar les tendes i poder alimentar a tots els seus companys del circ. Finalment, els agafen però els deixen quedar-se amb tots els aliments, amb la condició que la funció, siga gratuita per a tots els ciutadans. Justament, la funció que mes acollida va tindre va ser la dels micos.
Respecte a les impressions de la portada trobem colors molt foscos i desanimats. Pensem que per al públic que va destinat (infants) seria més adequat l'ús colors més vius que coincidixquen amb el concepte que tots solem tindre del circ, un lloc on regna l'alegria, la diversió, la màgia i la sorpresa, és a dir, les emocions positives.
A les primeres pàgines trobem uns retalls d'imatges que ens ajuden a imaginar el que ha ocorregut: la cara del simi ens fa pensar que està ocorreguent alguna situació desconcertant amb l'expressió de sorpresa, les carrotes ens fan pensar que hi ha un mag amb un conill. i les gàbies donen pistes que hi ha transport d'animals.
Respecte a la lletra, trobem que hi ha poca cantitat, l'estil empleat és amb la lletra lligad que facilita la comprensió per la semblança amb la lletra que utilitzen els infants. A més, hi ha interlineat i sangria, apareix acompapanyada dibuixos en totes les pàgines que ajuden a situar l'acció i possibilita imaginar-ho més fàcilment.
Per altra banda, cal dir que l'edat a partir de la qual es pot llegir el llibre són els 5 anys, però pensem que per el vocabulari que hi ha, amb paraules cultes com aplec o badoc, deuria d'utilitzar-se a partir de segon o tercer de primària.
Per últim, tornem a insistir amb els colors de les vinyetes perquè al ser molt apagats. i anar acompanyats de personatges humans amb els trets molts accentuats, pensem que poden desviar objectiu principal de la trama: divertir i entretendre als infants, podent ocasionar-lis sentiments d'inquietut i esglai. Opinem que sería recomanable l'utilització de dibuixos amb forma més redona, trets agradables i colors més llamatius.
Amb aquest enllaç es pot accedir a la fitxa tècnica del llibre i també a la resta de llibres de la mateixa col·lecció: http://baula.com/literatura-infantil-i-juvenil/primers-lectors/capsa-de-contes/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
QUÈ ÉS LA POESIA INFANTIL? El seu nom real és Miquel Creus Muñoz i escriu sota el pseudònim de Miquel Desclot. Va nàixer al barr... -
HA PASSAT EL CIRC Hui, hem realitzat la primera práctica a l'aula, que ha consistit en analitzar un llibre de literatura . En el... -
L'animació lectora de Maria Dolors Pellicer va ser realitzada per el nostre grup, format per les meues companyes Calina, Fátima,...
