EMILI TEIXIDOR - LA BOTIGA DE LA FORMIGA PIGA.

Hui, dia  23 d'octubre de 2018, els nostres companys del grup 2 : Vicent Mas Mas, Silvia Mata Ramos, Maria Marin Soriano i Amanda Server Gil han exposat l'animació lectora de l'autor Emili Teixidor.

Entre les eines que van utilitzar per tal de fer més amena l'activitat i incitar al públic curiositat cap a les obres d'aquest autor, podem mencionar les següents: representació d'un fragment de l'obra mitjançant lús de les titelles, un powtoon explicant la bibliografia de l'autor i permitint la visualització de la formació de les titelles i l'explicació de l'activitat destinada a treballar les emociones.

Emili Teixidor i Viladecàs naix a Osona, el 22 de desembre del 1932. Durant els primers anys de la seva formació coincideix amb el poeta Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, i s'inicia una amistat que perdurarà al llarg dels anys. Aquests, juntament amb d'altres joves del poble formen la "Penya Verdaguer", una mena de grup literari que es reunia setmanalment i que li desperta l'interès per la literatura.  Llicenciat en Magisteri, va continuar la seua formació acadèmica amb les titulacions de Dret, Filosofia i Lletres  i Periodisme.

Inicia la seva producció literària a finals de la dècada de 1960, quan amb altres escriptors com Josep Vallverdú i Joaquim Carbó decideixen posar fi a la manca d'obres per a joves i infants en literatura catalana. Així doncs escriu, entre d'altres, Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969), etc. Tal com ens diu: "Abans no existien els nois i noies com a lectors, perquè començaven a treballar als 8 o 9 anys. El gènere és relativament jove, sobretot al nostre país. Segons Teixidor, "Quan s'escriu per a nens no vol dir parlar d'ells, de la mateixa manera que la novel·la negra no es fa per als presos de la Model." 

Entre tots els premis rebuts, cal esmentar els següents: 

Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1967): Les rates malaltes.  Crítica Serra d'Or de narrativa (1980): Sic transit Glòria Swanson.  Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'obra de creació per a públic juvenil (1983): El príncep Alí.  Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1992), Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2006) i Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2011) : per a la seva trajectòria Crítica Serra d'Or de literatura juvenil (1995): Cor de roure.  Premio Nacional del Ministerio de Cultura de literatura infantil y juvenil(1997): L'amiga més amiga de la formiga Piga.  Sant Jordi de novel·la (1999): El Llibre de les Mosques.  Apel·les Mestres (2003): En Ring 1-2-3 i el nou món [juntament amb P. Stanton].  Joan Crexells (2003),  Lletra d'Or (2004) , Premi Nacional de Cultura de Literatura (2004) i Maria Àngels Anglada (2004): Pa negre.  Doctor Honoris Causa de la Universitat de Vic (2012)

Pel que fa a la representació de titelles, cal esmentar el gran treball que van dur a terme en l'elaboració de l'escenari : Retalls de papers, lletres que formen BENVINGUTS, montanyeta per on eixien els titelles, fons que representavae el cèl amb pardalets, sol, núvols, etc. Així també, ens van comentar que per una banda lis va resultar més fàcil representar els papels mitjançant les titelles perquè era com una despersonificació però, per altra banda els va costar molt no riure's al interpretar les veus típiques amb que se lis conta les històries als xiquets. Un resum molt escarit del que vaig poder entendre. es que la formiga Piga ajuda a la resta d'animals a ser feliços, d'ahí el nom: La Botiga (de consells) de la formiga Piga.

Per últim, l'activitat que van proposar es tratava de que els alumnes proposaren un problema, situacio, etc. en la que volen rebre ajuda i la formiga fa de mediador per tal que entre tots s'ajuden i solucionen, donen opinions, etc . Cal esmentar que la formiga llegirà previmanet cada problema anònimament.

CHARLES PERRAULT- LA CAPUTXETA VERMELLA

L'animació lectora de Charles Perrault realitzada pel grup dels nostres companys Marta, Jero, Teresa, Irene i Luis, ha seguit la següent dinàmica:

Per començar, Marta s'ha disfreçat de Charles Perrault amb l'intenció  de reencarnar-se i contar en primera persona la seua vida.  Ens va contar que va nàixer el 1963 i que és l'autor que va crear totes les obres esplèndides que hui en dia coneixem. Per tant, Disney i Pixar realment el que van fer és adaptar les obres originals de Perrault. Entre les obres més importants, destaquen: La Ventafocs, L'encantada del bosc, La Caputxeta roja, En Patufet, En Barba Blau i El Gat amb botes.

En primera instància, Perrault es va llicenciar en Dret però al 1680 es va adonar de la seua passió cap a la literatura i va passar a ser escriptor fins als seus últims dies. L'estima pel que feia era tan inmensa que en tan sols 3 anys va escriure totes les seues obres i en 1967 va llançar la col·lecció Contes de la Mare Oca. Els seus últims anys de vida es va dedicar a escriure odes i ,finalment , el 1703 va morir.

Entre les característiques literàries de la seua obra predomina sempre la narrativa i els temes més recorreguts són els problemes de la infància (por, malsons, etc) i les llengendes medievals. A més, hi trobem cert equilibri entre els aspectes fantastics, i el suport a les ciències amb certa crítica a l'autoritat. Quasi totes les seues obres amaguen un aprenentatge moral.


A continuació, una vegada explicat qui va ser Perrault, els nostres companys van interpretar un fragment de l'obra La Caputxeta Roja. Per que fa a l'actuació, cal remarcar la preparació previa de l'escenari on es va diferenciar a la perfecció el diferents entorns: bosc (innocencia de caputxeta i astucia del llop) i casa de l'avia (l'habilitat per mentir). El públic estàvem sentats al lateral de l'escenari per que no capiguera posibilitat de perdre cap detall. El material utilizat va ser: cartons pintats, disfresses, objectes reals de la casa: llençols, coixins, etc.


Una vegada finalitzada la funció, ens presetaren les seues propostes didàctiques tot dues planificades per a dur-se a terme abans de llegir les històries de La Caputxeta roja i En Patufet.

Pel que fa a la primera, proposen motivar a l'alumne mitjançat un joc d'endevinalles, on se lis proporciona diferents pistes per endevinar el nom del llibre que a continuació llegiran. En aquest cas, ens proposen les pistes que dirien per tal de saber que és el conte de La Caputxeta Roja. Després per tratar la història d'En Patufet, crearan tres bústies en les que hauran d'inserir anònimanet propostes que aplaudirien, criticarien o recomanarien.


Finalment, ens van contar que va ser allò que més lis va costar que va ser trobar informació en català de l'autor (tota era en francés) i coordinar-se per a representar l'obra.

CARLES CANO - T'HE AGAFAT CAPUTXETA

Els nostres companys Marina, Laura, Maria i Ferri van ser els encarregats d'exposar l'animació de Carles Cano, amb l'obra T'he agafat Caputxeta (1995). 

La dinàmica escollida per realitzar l'animació va ser una combinació de la realització d'un video introductori per contar-nos un poc qui era Carles Cano i com el treballarien a l'aula i una posterior interpretació amb titelles d'un petit fragment de l'obra esmentada. A més, sempre s'intentava cridar l'atenció del públic mitjançant l'introducció de pauses publicitaries gracioses i relacionades amb els personatges de l'obra.

Amb la simulació d'un programa de televisió, els companys ens van explicar que Carles Cano, va nàixer a València l'any 1957. És llicenciat en Filologia Catalana i docent en alguns instituts. Va ser, sobre l'any 80 quan començà la seua trajectoria com a escriptor de literatura infantil i juvenil com a conseqüencia d'una aposta amb un amic. Fou l'atzar doncs, qui el va conduir cap a la narració però podríem dir que l'habilitat com a narrador va ser heretada de son pare Julián Cano.

A partir de l'any 2000 va començar a experimentar  noves vessants creatives de la poesia visual i objectual, elaborar llibres de text per a l'editorial ANAYA i va impulsar nous projectes d'enriquiment cultural, com per exemple el "trueque", una exposició d'intercanvi d'obrs amb centenars d'artistes.

Poema visual - Revolució.

Carles Cano, va explotar els tres gèneres posibles per tal d'enriquerir la literatura catalana infantil i juvenil. Entre els quals, podríem destacar: Poemes sense diminutius (2007) de poesia, Contes per a tot l'any (1998), Per un botó (2008) i Set Blancaneus i un nan (2012) de narrativa i T'he agafat Caputxeta (1995) de teatre. Com a conseqüencia d'açò, va guanyar un munt de premis, com per exemple, entre altres:

• Premi Lazarillo de literatura infantil i juvenil (1994) : T'he agafat Caputxeta.
• Premi Babalà (1998) pel conjunt de la seua obra.
• Vila de Meliana de literatura infantil (2005): 40 elefants mariners.
• Premi Samaruc de literatura infantil i juvenil (2013): Set Blancaneus i un Nan.

Pel que fa a l'obra de T'he agafat Caputxeta cal destacar que es tracta d'un llibre que refrectlix a la perfecció l'estil de Carles Cano, format per cinc escenes en les quals l'autor barreja molts personatges variats de contes tradicionals des d'un punt humorístic i crític. I, personalment, opine que els nostres companys ho van transmetre a la perfecció amb les titelles que van escenificar en un bosc clàssic, de conte. 

Entre els materials utilitzats per a dur a terme la funció, podem esmentar el  l'escenari del teatre, l'imatge del paisatge que va canviant segons el moment de l'escena, els efectes de sonido,les fulles d'arbre per terra, els globus penjats en la pared, i les cartolines repartides per tal de fer participar al públic contestant les preguntes.

Per últim, ens van contar que el més costós que'ls va resultar va ser l'interpretació de diferents personatges alhora amb entoncacions i veus diferents. I ens vam fer un breu resum de les propòstiques didàctiques que emplearien a l'aula. Entre elles, les que més em van agradar van ser:

- Portar solament els títols d'alguns llibres de l'autor i que els xiquets inventen una història amb allò que es sugerisca el títol ,perquè crec que fomenta la creativitat i l'imaginació.

- Triar un fragment d'una de les obres i fer una representació teatral (o si cal, amb titelles) com activitat de final de curs sorpresa per als pares, perquè crec que fomenta el treball en grup i la coordinació.

RESSENYA POMETA DOLÇA, ENRIC LLUCH.

LLUCH, Enric (1999). Pometa dolça. Alzira: Bromera (Col·lecció: El Micalet Galàctic), 84 p.

Enric Lluch Girbés (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història i ha treballat com a docent, encara que actualment es dedica exclusivament a la literatura, bàsicament per a infants i joves. Ha publicat algunes obres de teatre infantil i uns setanta llibres de narrativa, alguns d’ells transcrits al sistema Braille i traduïts a totes les llengües de l’Estat, al francès, a l’anglés i al portugués.  En aquesta col·lecció, a més de l’historia de Pometa dolça  , també ha publicat El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola; Les lletres fan fugina; Neu i gossos… quin embolic! i L’àngel Propulsat i el dimoni Emplomat amb el que va ser recompensat amb el Premi de narrativa infantil Vicent Silvestre.  El llibre en qüestió està destinat per un públic major de 8 anys.

L’obra Pometa dolça (1999) conta la història de Carles, un xiquet amb pares separats que ha de conviure també amb les parelles d’aquests,per aquest motiu comença la trama confesant davant tota la classe que té dos pares i dues mares. Així i tot, Carles se sent sol perquè tant la mare com el pare se centren únicament amb les seues parelles i fa molt de temps que han deixat de prestar-li atenció i mostrar-li afecte. Per el contrari, la seua amiga Teresa Gil només compta amb el seu pare, ja que la seua mare va morir, però això no és un impediment per a que aquesta se senta estimada per ell. Carles, es recolza amb la companyia de La Senyora Maria, una veïna que acompleix les funcions de mare: li fa el berenar, l’ajuda amb els deures, li mostra carinyo, li crida “pometa dolça”, etc. Finalment, cansat d’aguantar aquesta situació, decideix anar-se’n sense avisar i, en aquest moment, els pares s’adonen de que el seu fill intenta dir-lis alguna cosa. Els dies semblen seguir igual, però en última instància  els pares el sorprenen amb un gosset, tal com ell desitjava, i s’adona que en la vida ocorre el mateix que en les pel·lícules de plorar, hi ha vegades que les coses comencen malament i acaben arreglant-se.

En quant als elements del relat, cal remarcar que tant els personatges com el tema escollit per l’autor són acertats per a tractar a l’aula, ja que mitjançant els diferents personatges s’hi mostren les diferents formes de família que hi podem trobar actualment: monoparentals, separats o divorciats, tradicionals, etc. A més, s’hi inclou la importància que suposa tindre el suport de terceres persones, com els avis, per a poder satisfer les necessitats que requereixen els infants. D’altra banda, mitjançant el paper del pare de Teresa s'intenta desmitificar el handicap que gira entorn de la relació de la dona amb les tasques de la llar i criança dels fills.

En primer lloc, pel que fa a l’estructura i el nivell de dificultat que pot presentar aquest llibre, s’ha de comentar que el fet de que estiga seqüenciat en 20 capítols diferents on s’alterna el text amb imatges fa que siga més amè per al xiquet i més fàcil de seguir, amb la presència dels diàlegs. L’espai gira en torn als contextos comuns dels xiquets: la llar, l’escola i el carrer, mentre que la temporalitat s'emmarca al llarg del curs escolar, remarcant el moment en que deixa el domicili marental per anar al parental (dissabte).

En segon lloc, pel que fa als elements extratextuals cal dir que la gràndaria de la lletra és mitjana (arial, 12-14) i que les il·lustracions d’Inés Luz representen un gran suport a l’argument ja que són abundants i d’un tamany considerable. L’únic inconvenient que lis trobe, és que estan en blanc i negre i personalment opine que serien més atractius si estigueren en color, com és el cas de la portada.

Per últim, com que el llibre està destinat per a xiquets majors de 8 anys no considere que el nivell de dificultat lèxica i semàntica hi vagen a ser un problema per a la seua comprensió. Ja que, a més. està escrit en català occidental que serà el que emprarem a diari en l’aula.

En conclusió, considere que es tracta d’un llibre totalment recomanable per a treballar a l’aula ja que com s’ha dit anteriorment conté certs mites que encara estan presents en la societat i els nostres futurs alumnes haurien de desprendre’s d’ells. A més, com que fins al final no se sap si el pobre Carles aconsegueix obtindre el tracte que es mereix o no, conté l’intriga necessària per a mantindre l’interés del lector.

JORDI SERRA I FABRA

Els companys del grup 4 van realitzar l'exposició de Jordi Serra i Fabra. Per a dur-la a terme, el tipus d'animació que van triar van ser les ombres xineses combinades amb teatre japonés.

En primer lloc, ens van  projectar un vídeo sobre l'autor creat amb l'apliació Poowton per tal de introduir breuvement la seua vida, obres i premis. A l'hora anaven realitzant preguntes al públic per tal de fer-lo participar i captar la seua atenció.

A continuació, van realitzar una mena de teatre que feia de pròleg sobre l'obra que presentarien posteriorment amb les ombres xinesses. Els materials que van utilitzar per a dur a terme les marionetes i el context van ser variats: cartons, lletres, llibres, diferents escenaris, etc. 

Per últim van tornar a fer una petita representació de teatre i ens van agrupar per grups per tal de escriure un relat conjuntament.

Encara no heu vist mai unes sombres xineses? Cliqueu, i veure-ho un exemple... 

Als xiquets lis encanten!!!

ENRIC VALOR- L'ENVEJÓS D'ALCALÀ

El grup d' Ángela, Javier, María, Soledad i Lorena van escollir la rondalla L'envejós d'Alcalà per fer l'animació lectora d'Enric Valor. 

Enric Valor i Vives neix a Castalla, comarca de l'Alcoià, el 22 d'agost de 1911, en el si d'una família de la petita aristocràcia rural. Estudia professorat mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i la seva primera feina és en un centre de producció sabatera a Castalla. Després viatja a Mallorca, on organitza la Secció Jurídica Nacional de Fabricants de Sabates. Simultàniament estudia llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidacta. 

És un autor que destaca per haver fet un dels treballs de recol·leccio i recuperació més important de la lexicografia valenciana, així com també fou un dels principals promotors de l'estandarització i normativització del valencià. Entre els premis que va rebre, els companys van destacar: Premi Sanchis Guarner de la Diputació Provincial de València (1983), Premi de les Lletres Valencianes (1985), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i Doctor honoris causa per l'Universitat d'Alacant (1999).

La seua proposta d'intervenció consta de dues parts:

En primer lloc, van realitzar una petita representació on un geperut prén enveja d'un altre geperut i decideix contratar una bruxia per tal de fer-li un conjur que atrega la mala sort a la seua vida. Aleshores, Alà s'adona del mal que volen fer i els castiga a ambdós. La moral d'aquesta història és que les comparacions no són adequades perque cada persona és diferent i per tant, hem d'apreciar el que tenim.

Posteriorment, van repartir un libret de tertúlies dialògiques on hi haviem d'apuntar quina part ens havia agradat més i perquè amb les senyals que anteriorment ens havien apuntat en la pissarra: mans amunt, dits junts, etc.

La proposta didàctica per treballar l'autor que ens van proposar es tracta de fer unes ''batalles de rondalles'' on s'hauran d'agrupar de 5 en 5, llegir una rondalla i defendre-la. És a dir, han de convéncer-ns de que la seua rondalla és la millor de totes mitjançant l'argumentació.

Per últim van comentar que allò que més lis va costar va ser adaptar les rondalles per a un públic tan menut (3r de Primària).

Edicions del 1950-1958 - Rondalles Valencianes d'Enric Valor, Volum 1 i 2.

ROALD DALH - Fusió de tres contes

Els components del grup número 8:  Ana Linares, Mario Primitivo, Raúl Garrido i Alex López van triar tres contes de Roald Dalh per fer la seua animació lectora: James i el préssec gegant (1961), Xarlie i la fàbrica de xocolate (1964) i Matilda (1988).

Per començar, van fer una petita presentació del novel·lista i autor de contes infantils.  Segons ens van explicar, va nàixer a Cardiff en 1916. Fill d’una família d’ascendència noruega, Dahl va viure una vida plena d’esdeveniments que van marcar la seua trajectòria literària. Després d’una infància i adolescència en diverses escoles britàniques, va passar a treballar a una empresa petrolífera destinada a Àfrica. Anys més tard, s’uniria a la Royal Air Force com a pilot, amb la qual va participar en diversos conflictes bèl·lics. 

Va ser al final d’aquesta etapa quan va començar a escriure alguns dels relats autobiogràfics que, posteriorment, serien recopilats a Històries extraordinàries. Les primeres publicacions les va fer per a la revista americana “The Saturday Evening Post”, però no va ser fins a la creació de Els Gremlins quan va començar la seua trajectòria en la literatura infantil i juvenil. A aquest punt de partida li precedeixen grans èxits com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolate, James i el préssec gegant   o Les Bruixes, entre altres. D'ahí les eleccions dels nostres companys per representar-lo.

Posteriorment, ens van introduir els tres contes amb recursos diferents. En primer lloc, van traure un llibre interactitiu per tal de tractar un fragment de Matilda. Després, van realitzar una petita representació teatral amb titelles sobre un fragment de l'obra Charlie i la fàbrica de xocolate i per últim, ens van mostrar un àlbum il·lustrat creat per ells sobre el conte de James i el préssec gegant.

Com es pot imaginar, totes aquestes creacions tenen un treball costós darrere de disfresses, recollida de material i reciclatge d'objectes personales: cartolines, cartons, aquarel·les, filtres, etc. que s'ha de valorar com un punt positiu d'esforç i entusiasme.

Les propostes didàctiques que plantegen van destinades a un curs més avançat com 6é de primaria, amb alumnes de 11-12 anys, donada la implicació que requereixen:

• Taller de creació literaria: els alumnes hauran de partir d’experiències personals per a desenvolupar un relat on es barallen la realitat i la ficció. El mestre donarà les pautes principals per tal de facilitar la feina.
• Representació teatral o de titelles: els alumnes prepararan la representació de l’obra Charlie i la fàbrica de xocolate, adaptada i amb un guió elaborat pel mestre, així com el material i vestimenta necessària per dur-la a terme.
• Creació de murals digitals : dividint la classe en grups, s' haurà de fer diferents llocs web de cadascuna de les obres més rellevants de Roald Dahl. Després, els alumnes integrants de cada grup, presentaran el seu mural digital a la resta de la classe.
• Club de lectura: es comentaran a classe fragmens de llibres llegits a casa.
• Contacontes.

Finalment ens van contar que allò que més els va costar, va ser seleccionar el fragment de cada obra que posteriorment representarien i el que més lis va agradar, va ser poder dissenyar noves metodologies d'aula allunyades de les versions clàssiques per unitats didàctiques.

Imatge seleccionada per celebrar el centenari de Roald Dalh al cine.